Candel i Pere Baltà

Aquest any en fa deu que va morir Francesc Candel (Casas Altas, València, 1925 – Barcelona, 2007). Fa pocs dies el canal 33 va emetre un bon programa sobre la seva vida (amb participació d’alguns dels seus bons amics del gremi periodístic, com Pere Baltà, Josep M. Huertas, Pepe Encinas i Eugeni Madueño, entre d’altres). Per completar el meu candelisme, fa cosa d’un mes vaig visitar, a la Zona Franca, justament al carrer de la Mare de Déu del Port (un dels escenaris del seu món), la Fundació Paco Candel (als Jardins de Can Sabater), que presideix el citat Pere Baltà (Torrelavid, Alt Penedès, 1940), periodista i polític, home de la cultura popular en els temps, ja antics, del conseller Max Cahner i, més antigament encara, home del Reagrupament de Josep Pallach.

En fi, una llarga història que em sembla que algun dia llegirem. El cas és que Pere Baltà, amb el seu posat i figura de vigneron (vinyater) de l’Alt Penedès, em va fer passar per tots els racons de la Fundació Candel, amb els prestatges dedicats a la seva llarga producció escrita, em va fer seure al seu despatx, amb més llibres encara, em va omplir el sarró amb els programes, conferències i jornades que fan, els anomenats Fulls candelians (una vintena llarga ja editats), les celebracions, el 2014, dels 50 anys de l’edició d’Els altres catalans (Edicions 62, 1964) i, en fi, el congrés entre especialistes i estudiosos que es va fer per celebrar l’esdeveniment.

El cas és que, entre el material publicat sobre Candel, em va cridar l’atenció el llibre que no tenia però del qual tenia coneixement, que és Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans. 1958-1964, editat per l’Ajuntament de Barcelona, el 2014, amb producció editorial –molt acurada– de Clariana edicions SL, que dirigeix un d’aquells grans amics de l’escriptor, el periodista Eugeni Madueño, home també de combat, de trinxera social, de clots i barraques, als diaris de Barcelona. Cal veure’l, perquè també és un gran document fotogràfic, amb imatges històriques, naturalment en blanc i negre, de Ramon Dimas, que acompanyaven els articles i reportatges de Candel a Destino, els anys 60 i 70, i també, és clar, cal llegir-lo, perquè hi trobem els articles que publicà en aquesta coneguda revista: dels barris de Montjuïc que foren els seus al Born, de les platges als Encants, de la fira de Sant Antoni a Can Tunis, etc. Obre el volum una presentació de l’alcalde de llavors, Xavier Trias, i una introducció de Pere Baltà quan Paco Candel va escriure Els altres catalans, síntesi molt ben girada sobre el propòsit literari, amb finalitats socials, que Candel va portar a terme per fer de Catalunya, com deia ell, “un sol poble”.

Agraeixo a Pere Baltà i a Eugeni Madueño haver pogut disposar d’aquesta peça editorial, perquè m’ha retornat al temps que vaig conèixer Candel, al febrer del 1971, quan vaig fer-li, al seu domicili del carrer Fundición (Foneria) de la Zona Franca, una modesta entrevista a la revista gironina Presència, en els meus inicis, també de batalla, en aquest “ofici sanguinari” de què em parlà Josep Pla (ho deia a tothom) quan el vaig anar, també a entrevistar, al març del 1972. Benvingut sigui girar la vista enrere quan et proporciona records agradables.