Pagar o no pagar per saber comunicar

Malgrat va viure dijous un ple diferent. La compareixença d’un regidor de govern, a petició de l’oposició, que el feia responsable d’haver-la silenciat i marginat en els mitjans de comunicació locals, en concret de l’emissora municipal, que ha deixat d’emetre un espai polític no s’havia vist mai. L’edil responsable de l’àrea, el republicà Ramir Roger, va vincular el fet a la transparència del govern i va intentar centrar el debat, sense èxit, en si hi havia hagut o no vulneració del reglament de participació. Aviat es va veure, però, que tant el PP com el PSC consideraven més important, molt més important, el pagament de 9.000 euros a una empresa externa que havia elaborat un pla d’estratègia comunicativa. Un pla, que segons l’oposició era un fet “anormal, indignant, vergonyós, del tot prescindible” i fet a mida dels interessos només del govern. Des del PSC, l’exalcalde Joan Mercader va voler posar el dit a la llaga quan va ironitzar sobre el cost d’un estudi “que recomana anar a esmorzar amb els treballadors” o que convida els electes del govern a intensificar la seva presència a les xarxes socials parlant de la feina que es fa al consistori “per superar les percepcions negatives que poden tenir els ciutadans de la moció de censura”. Des de les files del PP, la portaveu, Ana Vega, amb un to desafiant, va fer evident que les relacions amb el regidor de Comunicació són tibants i li va demanar que es replantegés la seva permanència en el càrrec. Ramir Roger, amb to calmat i rebent suport constant dels companys amb paraules a cau d’orella, va defugir l’enfrontament cenyint-se a l’enunciat de la seva compareixença. Va defensar la seva posició amb gràfics sobre el minutatge dels partits a la ràdio i assegurant que es reformularà l’espai polític al mitjà “per equilibrar i donar veu a tothom”. També va negar taxativament que s’hagués coartat la llibertat d’expressió a ningú i va discutir, només de passada, l’obsessió dels grups de l’oposició pel pla estratègic de comunicació: “Ens serveix de guia perquè tenim tot el dret a fer les coses diferents de com es feien fins ara.” Uns i altres van allargar com un xiclet el punt del ple, que al final va demostrar que, de comunicació, segur que n’hi ha en totes direccions, però d’entesa més aviat poca, per no dir cap.