‘Fomentofòbia’

L’accident d’un tren de Rodalies a l’Estació de França va provocar un ferit greu i una cinquantena de lleus. En un parell d’hores, s’hi va personar el ministre de Foment, els responsables de la Renfe i l’Adif i el delegat del govern a Catalunya. Volien fer palesa la presència de l’Estat a Catalunya tot i que Foment i Rodalies van abandonar-nos ja fa dècades. Si necessiten fer-se veure és perquè ja ningú hi confia. Més aviat els temem i en fugim.

El caos a l’aeroport del Prat fa una setmana que s’arrossega. En un dia de vagues parcials en 4 franges horàries perjudiquen gairebé 95.000 viatgers, sense comptar el miler de persones que van perdre el vol els primers 4 dies de conflicte. Ahir van tenir a bé acostar-s’hi el president d’Aena i el secretari d’Estat d’Infraestructures. El delegat del govern de l’Estat encara no s’hi ha personat i el seu substitut va recordar al govern que no tenia potestat per reclamar sobre Aena.

Els alts càrrecs de Foment no s’expliquen per què els vigilants d’Eulen al Prat són bel·ligerants i els dels altres 13 aeroports en què també opera, no gens. Potser estan farts d’Aena i Foment, per exemple, i perquè la seva feina, amb sous similars, no es pot comparar amb la dels vigilants de l’aeroport de Valladolid, per dir-ne un. El Prat té una mitjana de vols diària d’un miler; Valladolid, una dotzena.

Però ja resulta ofensiu que el secretari d’Estat d’Infraestructures culpi els viatgers de provocar les cues per arribar a l’aeroport amb massa antelació. Només un barrut es pot atrevir a dir-ho. Sort en va tenir que els viatgers que ahir es van aixecar a les 5 del matí per arribar a les 7 al Prat i intentar agafar vols al migdia –alguns dels quals els van perdre– no el van sentir. És el mateix Julio Gómez-Pomar que no va assumir cap responsabilitat en l’aturada de més de mig dia de les Rodalies al febrer del 2016 pel fum en un túnel en desús. Patim Fomentofòbia perquè tenim por de tot allò que gestionen. I el pitjor és que al ministeri, se’ls en refot. (Perdoneu la col·loquialitat de l’expressió, és per no insultar.)