L’‘empalme’

Les circumstàncies de la vida m’han portat que un lloc que als meus vint anys i escaig amb prou feines sabia que existís, es convertís en residència habitual. Parlo d’aquest indret situat entre l’Alt i el Baix Empordà que alguns en diuen l’Empordanet, encara que en Pla aquest nom el donava a un altre indret. I això em va portar a convertir l’empalme en un lloc pel qual hi passo gairebé cada dia per una raó o altra. Per explicar-ho als lectors que viuen més lluny, estem entre l’Escala de Víctor Català i Torroella, vila bella. Venint de l’Escala, passem per Bellcaire i arribem a un encreuament on la carretera “empalma” amb la de Verges a Torroella. Quan jo la feia amb la moto, ja era molt perillosa. De cop et trobaves amb un stop i, si badaves una mica, patacada i forta. Valga’m Déu quants accidents han passat en aquest punt, amb morts incloses. Per fi, els responsables de Carreteres van ser conscients del problema i van intentar posar-hi solució. I van fer una mena de giratori estrany, amb carrils de color i tot i fins i tot amb arbres molt bonics. La veritat és que a mi m’agrada i si vas amb compte, no hi ha d’haver cap perill. Només és qüestió de seguir les indicacions. Però es veu que aquesta magnífica obra d’enginyeria no ha estat pràctica, ja que ha continuat havent-hi accidents. I els alcaldes de la zona n’han fet un problema prioritari, fins que Carreteres ha promès que abans d’acabar l’any el tema estarà resolt. De veritat que a vegades ens compliquem la vida. Amb un giratori normal i corrent ho tenim tot resolt. Hi ha lloc per fer un giratori que veritablement giri. No oblidem que a vegades hi passen camions de gran tonatge i seria ben trist que ara per estalviar alguns diners ens trobéssim amb algun tràiler que quedés entravessat a mig revolt. Cal fer un giratori gran i jo diria que pel lloc on es troba també estaria bé que fos una mica bonic. No cal fer coses massa rares, però us puc assegurar que és un indret emblemàtic.

Però amb això no resolem tots els problemes. Ens trobem en una carretera que cada vegada que plou més del compte s’ha de tallar la ruta ja que l’aigua queda embassada en els camps del costat i no s’hi pot circular. Quantes vegades no ha sortit a les notícies: “Carretera tallada a Ullà.” Caldria, doncs, aixecar-la i que no estigués al nivell o per sota dels camps. Cert que avui dia, amb el canvi climàtic, no plou tant com abans, però alguna vegada encara s’ha hagut de tallar. Tot això, és clar, fins que es porti a terme el pla definitiu de carreteres de la zona, que tal com estan les coses sembla que va per llarg. I la veritat és que caldria fer alguna cosa, perquè durant els mesos forts de l’estiu passar per Torroella en alguns moments del dia és tota una aventura. No oblidem que per aquesta carretera hi passa tot el trànsit que procedent del nord va a llocs tan turístics com Pals, Palafrugell i Palamós, i més endavant fins a Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.