LA GALERIA
De cartró pedra
Des de fa uns anys, a Catalunya proliferen això que anomenen mercats o fires medievals per atraure turistes com si el patrimoni propi de cada lloc no fos suficientment interessant. A les comarques gironines se’n fan a Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Llagostera, Lloret de Mar, Peratallada i suposo que en algun lloc més. Vista una, vistes totes. Gent guarnida amb túniques roman rere unes parades plenes de banderoles i teles pintades en el més pur estil Joc de trons oferint formatges, embotits, pa i plats elaborats amb productes que en els temps que es pretenen recrear ni tan sols existien. Per què no es fan recreacions del segle XVIII, XIX o principis del XX ho ignoro. I suposo que de mercats se’n feien igualment. Amb aquesta dura competència entre poblacions a veure qui reprodueix millor els segles X, XI, XII i següents, a la llarga suposo que caldrà anar-hi afegint més dosis de realisme i convertir-ho en una experiència sensorial. Se m’acudeixen diverses idees, com per exemple que ningú es renti des d’un mes abans de fer el mercat; que la gent faci les seves necessitats en orinals que es buidaran al mig dels carrers; recórrer uns dies abans les cases de pagès per recollir mosques d’ase i deixar-les anar el dia adient; posar trossos de formatge als embornals per atraure les rates, i fins i tot escampar algun bacteri per crear epidèmies, i lògicament res de penicil·lina ni antibiòtics. També podrien fer pagar un peatge per passar els ponts i instal·lar una carpa que faci les funcions de bordell ple d’infeccions venèries. Ara per ara, la imatge que transmeten d’altres temps s’assembla més a una pel·lícula de baix pressupost que a una recreació històrica. No és estrany veure un ferrer amb davantal de cuir i una enclusa antiga amb un rellotge de polsera, un formatger amb túnica i ulleres de sol o paradetes de menjar plenes de llaunes i ultramarins a uns preus exageradament alts comparats amb els de qualsevol hipermercat. Si a la gent li fa il·lusió veure com havia estat la vida tants segles enrere, oferim a la gent la màxima fidelitat amb què ens l’han explicat els historiadors i que la gent s’alimenti de turmes, sang i fetge o freixura i que l’aviram i la carn de xai o vaca es faci pagar a un preu proporcional al que es pagava en aquells temps. Viure de ple l’experiència d’ensumar l’aire sense clavegueres i que les puces i els polls també hi tinguin el seu lloc.