L’aeroport i l’ovella esgarriada

Segons els titulars d’alguns diaris, aquesta setmana semblava que el govern espanyol havia salvat la situació de les cues a l’aeroport del Prat gràcies a la intervenció de la Guàrdia Civil. Si recorrem a paràboles de Jesús recollides als Evangelis, la intervenció de l’Estat venia a ser com la del pastor salvant l’ovella esgarriada o la del pare bonhomiós abraçant el fill pròdig. Jesús explicà als seus deixebles la història d’un pastor que tenia cent ovelles i n’havia perdut una. L’home, aleshores, es va despreocupar de les altres noranta-nou i va dedicar totes les seves forces a trobar l’animal que s’havia desviat del camí, obtenint una gran alegria quan finalment el va poder salvar. L’altra faula és la que parla d’un fill que marxa de la llar familiar per dedicar-se a una vida de dispendi, rauxa i disbauxa. Quan el vividor acaba tornant a casa amb la cua entre les cames, el pare l’acull i l’obsequia amb allò millor que li pot oferir, sense tenir-li en compte les febleses i la relliscada. Així, amb la Guàrdia Civil a l’aeroport, el benèvol Estat espanyol hauria vingut a salvar els catalans malgrat el seu comportament insolent d’aquests darrers anys. La realitat, però, és tota una altra. Les xifres ens indiquen que la inversió en seguretat al Prat és la meitat de la que es fa a Barajas, mentre que el nombre de passatgers i els beneficis generats no són, ni de bon tros, la meitat. Alhora, la previsió d’inversions a l’aeroport català fins a l’any 2021 és de 157 milions d’euros, mentre que la del madrileny és de 445 milions, segons fonts del Ministeri de Foment. Per tant, estem davant d’un exemple més d’infrafinançament crònic, que acaba provocant també tensions entre els treballadors per la manca d’eines i pels salaris baixos que se’n deriven. La genial solució del govern espanyol, a la pràctica, ha estat la d’enviar-nos un cos de seguretat a rebentar la vaga, i no té res a veure amb la figura del pastor bregant contra les bardisses.