Ara sí, ministre

Ara sí, ministre Zoido. Ara sí que la cèl·lula terrorista que va cometre l’atemptat de dijous passat a Barcelona i Cambrils està desarticulada. Ara sí i no pas quan ho va dir vostè, divendres passat, d’una manera tan imprudent i irreflexiva. Com se li va acudir, ministre, dir que la cèl·lula antiterrorista estava desarticulada quan el conductor de la furgoneta encara campava lliure i en parador desconegut? Mare de Déu, quin ministre de l’Interior. Quina diferència, senyors meus, amb el nostre ministre, Joaquim Forn, tan contundent com prudent. Ara sí, doncs, Zoido, ministre Zoido, que està desarticulat. Apunti-s’ho, senyor ministre. Quatre terroristes detinguts, dos de morts a Alcanar, cinc d’abatuts pels Mossos a Cambrils i ahir, el conductor, abatut a Subirats. El president Puigdemont li ho va comunicar ahir a mitja tarda al president Rajoy (i no a la inversa) i, immediatament, ho va fer saber als periodistes nacionals i internacionals, espanyols inclosos, en català, en castellà, en anglès i en francès. Volen més imatge d’estat que aquesta? Si és que en aquests afers és lícit felicitar-nos-en gaire (perquè queden encara molts interrogants oberts, i perquè tristament res ens garanteix que fets similars un dia o altre no es puguin repetir), avui és un dia per fer-ho. El major Trapero, discutit per alguns, s’ha guanyat els galons; i és evident que els Mossos a hores d’ara (si és que ja no ho eren abans) s’han convertit en una policia europea més. Ho han fet tan bé que fins i tot el mateix Mariano Rajoy, que és aquell que fins fa res els vetava l’entrada al Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme (Citco) i a l’Europol, ahir no va tenir més remei que fer una piulada per felicitar-los. “Felicitats un cop més als Mossos”, va escriure Rajoy. I com que se li devia fer tan gros, hi va afegir: “i a la resta de cossos de seguretat per la seva magnífica feina. Junts vencerem el terrorisme.” Però els va felicitar. Ministre Zoido, doncs, aprengui la lliçó. Faci confiança a la societat catalana i faci confiança als Mossos. Avui, gràcies a ells, vivim més tranquils que ahir. Tot i que per culpa de quatre sonats (i no és cap joc de paraules) ens toqui viure permanentment intranquils.