Reflexionem-hi

Els atemptats de Barcelona i Cambrils tindran conseqüències en molts àmbits i obligaran a revisar i reflexionar sobre polítiques, protocols i actuacions que ens permetin cohesionar més la nostra societat i, al mateix temps, guanyar en seguretat. És fàcil de dir però difícil i complex d’assolir. Un d’aquests àmbits ha de ser forçosament l’educatiu atès que la major part dels presumptes terroristes han estat nois joves que, en alguns casos, han cursat tot el seu itinerari acadèmic en el nostre sistema educatiu i rebent, a més, acompanyament social per garantir els seus processos d’integració. Això, però, no els ha vacunat contra l’encegament del fanatisme assassí i autodestructiu induït, probablement i principalment, per l’acció seductora d’un imam integrista.

No es tracta ni de fustigar-nos buscant què s’ha fet malament ni de passar de puntetes dient que les causes s’escapen als agents educatius i llur influència sobre aquests joves. Encara que només sigui perquè continuem i continuarem tenint-ne de molt semblants a les nostres aules i als nostres centres, la comunitat educativa –no només, però també la comunitat educativa– ha de fer una reflexió profunda, àmplia, sense prejudicis ni apriorismes de cap mena, però sí el més sistemàtica i rigorosa possible, al voltant de com hem de garantir un acompanyament i orientació integral a tots els joves, especialment als que estan més exposats a processos de vulnerabilitat, que permeti un seguiment respectuós, però alhora exhaustiu, de les seves trajectòries d’inclusió educativa i social.

Catalunya disposa d’un Consell superior d’avaluació que avalua periòdicament les competències curriculars del nostre alumnat en matemàtiques, llengua, etcètra, tasca lloable sens dubte però, com hem vist en el cas que ens ocupa, gens significativa de l’èxit personal i social. A aquest consell, o a altre organisme similar, se li podria encarregar que avalués, entre d’altres, el nivell d’eficàcia del programes educatius que busquen millorar l’equitat del sistema i la plena integració personal, social, acadèmica i laboral dels nostres joves. Per posar només un exemple: ningú no ha avaluat des de la recerca rigorosa l’impacte de les aules d’acollida, sobretot la seva contribució efectiva a la inclusió educativa. Som proclius a endegar programes i actuacions diverses sense l’avaluació contrastada i pública del seu impacte.

Necessitem reflexionar a fons, amb dades, des de perspectives multidisplinàries i incorporant tots els agents educatius, sobre allò més rellevant de la finalitat educativa d’un país: ser capaç d’oferir als seus joves –a tots– un futur pel qual lluitar des d’un afermament incondicional de l’autoestima personal i social de cadascun d’ells. En serem capaços?