Fàtima

Admiro Fàtima, una musulmana integrada a Catalunya. S’ha de ser valenta per afrontar responsabilitats de govern en una ciutat on algú ha alimentat un imponent discurs racista. Ella, amb el cap ben alt, lluita cada dia per la integració i la convivència democràtica. Hi ho fa en un perfecte català.

El mateix dia que va prendre possessió de la seva acta de regidora, davant la porta de l’ajuntament, hi va haver qui va expressar amb veu forta: “On va aquesta mora, amb el cap tapat? Aquest lloc no li pertoca.” I durant dos anys no ha deixat de rebre insults de pocs però persistents energúmens que es diuen conciutadans.

Aquesta setmana s’han multiplicat els atacs i desqualificacions a Fàtima, a la xarxa o en cercles de benestants de tota la vida. No repetiré coses que he llegit o he sentit, ja que el mínim bon gust m’ho impedeix; més, sembla impossible tanta insolència. Novament, es demostra que l’ombra de la xenofòbia és allargada.

L’alcaldessa de Badalona ha sortit en defensa de la regidora i alguns polítics d’altres formacions han expressat la solidaritat que els honora. Amb tot, hi ha silencis evidents i hi ha paraules anònimes que segueixen alimentant l’odi i la mentida. Fàtima se sent ferida i moltes Fàtimes, que són molt catalanes, no poden entendre el rebuig d’unes persones, poques però sorolloses, que es diuen demòcrates i a la vegada contribueixen a covar l’ou de la serp.

No puc ser neutral: soc amic de Fàtima Taleb, i quan la insulten a ella m’insulten a mi. En aquest país nou que volem construir és fonamental defensar apassionadament el respecte i la convivència, sense renúncies ni pors.