No tenen remei

Davant els horribles, mortífers i cruels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils tothom ha valorat l’excel·lent comportament dels Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Urbana, dels serveis d’emergència... també tothom ha aplaudit el comportament de la ciutadania. El “no tenim por” ha emergit com un crit de fermesa per continuar treballant per un país més obert, més acollidor i més solidari. Tothom, dic...? No. Tothom no. Escoltant i llegint les televisions i diaris espanyols especialment de Madrid, veus que no tothom aplaudeix l’actuació dels Mossos i de la societat civil catalana. Le tertúlies d’algunes televisions són l’exponent de la mentida, de la falsificació dels fets i de la manipulació més grollera. És totalment incomprensible que els fets terribles que han segat la vida de persones innocents es puguin utilitzar per atacar Catalunya, el seu govern, els Mossos d’Esquadra... És de ments perverses, i conscientment perverses, saben que menteixen, que manipulen.

Moltes edicions de la premsa de Madrid relacionen els atacs terroristes amb el procés d’independència. El Mundo, per exemple, afirma que l’electoralisme independentista ha portat a una política d’acollida errònia. A l’ABC, José María Carrascal diu: “El clima previ a l’1 d’octubre era propici.” El País és el més contundent: “El govern de la Generalitat ha de reflexionar i posar fi al procés després dels atemptats.” Algun tertulià fins i tot ha demanat la dimissió del conseller d’Interior per la desastrosa actuació i mala informació dels atemptats. Quina vergonya!

La premsa mundial, al contrari, ha valorat molt positivament tant l’actuació dels Mossos com dels serveis d’emergència i la resposta ciutadana. Però des de Madrid, no. Tot el contrari. Quin despropòsit. Val la pena apuntar que, a Catalunya, ningú ha barrejat els brutals atacs amb l’independentisme. A Madrid, sí. L’ABC diu: “A Puigdemont, el preocupa més el seu procés que el gihadisme”, “El procés és un exercici greu de desordre ètic”. La Razón pel seu costat diu: “Puigdemont ha de reflexionar pel bé comú de tots els ciutadans.” El Mundo demana al govern català que abandoni el deliri i que se centri en els problemes reals de la gent. Només ells, com es veu, han parlat d’independentisme aquests dies. I quan dic ells vull dir la classe política española i tots els mitjans de comunicació addictes. I quan dic tots vull dir exactament tots. Cap mitjà important de la capital del reino s’ha desmarcat de la línia imposada per les elits polítiques.

Ens hem de preguntar per què és tan diferent la resposta dels mitjans de comunicació catalans i mundials a la de l’Estat espanyol. La raó pot ser molt simple. La classe política española i entorns no suporten que, davant el desastre mortal dels atemptats, Catalunya, les seves institucions i la ciutadania s’hagin comportat com un estat sens ser-ho. No suporten que Catalunya aparegui davant del món com a autosuficient (malgrat les limitacions que ens imposa l’Estat espanyol). De fet és la mateixa conducta que ha mantingut sempre España-Castella. Sempre han tractat de súbdites les nacions de la corona, mai en termes d’igualtat. I així, país i país, nació a nació les han perdut totes. L’última nació que perdran serà Catalunya. Tants anys i no ho han après. No ho han après i no ho volen aprendre. No tenen remei.