Besalú

L’historiador John Huxtable Elliott diu que “tots els pobles necessiten la seva pròpia història ja que contribueix a crear la imatge que tenen d’ells mateixos i els dona una sensació d’identitat col·lectiva. N’hi ha però que utilitzen el passat que han creat i un cert punt inventat per ells mateixos.” Si tens una història per explicar és més fàcil arribar als altres. Si no la tens, te la pots inventar segurament però el resultat serà diferent. El meu bon amic el poeta Sam Abrams, em deia que la identitat d’un poble es defineix clarament a partir del tracte que es dispensa al seu patrimoni artístic, que és fruit de la seva història. Això vol dir com se’l gestiona, promociona i recupera per revaloritzar-lo. Però per fer-ho cal voluntat, política, sobretot. I a casa nostra bona part d’aquesta feina s’ha fet a través del turisme que ha ajudat a mostrar el patrimoni. Un patrimoni arquitectònic i monumental que s’ha convertit en espais culturals que mostren la nostra història amagada darrere les seves pedres amb la presència d’altres cultures com l’àrab o la jueva. Hi ha molts llocs al nostre país que, conscients del seu potencial innegable com a vila històrica i turística, ho han entès així i han actuat en conseqüència. Però si ho són és perquè tenen una història molt potent. I s’ha sabut comunicar bé. Donar informació i comunicar són dos conceptes absolutament diferents. Comuniquem el que sentim, i el que sentim no es pot amagar. Cal convidar en lloc d’intentar convèncer, com es fa sovint. I tot plegat, essent capaços de moure emocions. Allò que només entenem, ho oblidem. Les coses que, a més d’entendre-les, les sentim, les recordem per sempre. La vida es viu amb el cor i no amb el cap. En conec un, de poble, que sempre ha ofert un missatge que convida a acostar-s’hi. Un missatge pensat per interessar i amb un llenguatge per seduir el visitant. I si els explico això és perquè aquest cap de setmana tenen una nova oportunitat per connectar, descobrir o redescobrir Besalú.