Sóc una PANK

Professional Aunt, No Kids. O el que en català ve a ser: “Tieta professional, sense fills”. El meu germà va ser el primer a fer-me saber que sóc una representant d’aquest col·lectiu. Les PANK, solteres, casades o en parella –però sense fills–, són un nou fenomen social, especialment als Estats Units. El prototipus de la PANK és una dona de mitjana edat, amb un sou digne, que no té fills però sí nebots i que garanteix a aquests nens experiències insòlites.

Aquest prototip de dona sol cobrir més desitjos que necessitats: la logística i la pragmàtica ja són patrimoni dels pares. La tieta PANK es dedica a assumptes més superflus –apareix amb regals, compra allò que els pares declinen, fa propostes lúdiques–, però també a altres més pregons –dedica temps, escolta, inicia converses sobre temes nous, consent, limita, explica...

Ser una tieta d’aquestes et fa plantejar si no estàs maleducant les criatures, però després d’un primer moment de dubte, conclous que els educadors principals són els pares i mares i que tu tens un rol secundari, tot i que necessari. I els nebots copsen perfectament què és la norma i què és l’excepció. L’excepció també es negocia i en la relació PANK-nebots és determinant.

Li havia comentat fa anys al meu nebot Martí que “un dia” el duria a Londres. I ell, uns anys després d’aquestes paraules que no el van deixar indiferent, ha decidit que aquest estiu era un bon moment per complir la promesa que m’ha batejat ja com a PANK amb totes les lletres.

He interioritzat aquest rol quan hem fet l’ escapada tieta-nebot, sols a Londres. El fet que ell també parli anglès ha estat una bona excusa per a mi, que l’ha obligat a espavilar-se i a mi m’ha donat la possibilitat d’observar-lo. Quan a Londres ja estava exhausta de fer cua a la casa de Sherlock Holmes o ja no distingia entre iguanes i camaleons al Museu d’Història Natural, informava el meu nebot que era el seu torn. Que si volia alguna cosa, ell havia de mirar amb quin metro hi anàvem, preguntar, informar-se. I jo decidia per exemple que volia anar a sopar a un japonès. I és igual si al nebot li agradava o no. Tot entra en una atmosfera de negociació: avui tu aprens a menjar amb palets encara que no t’agradi el japonès, demà jo m’endinso al Museu de Cera encara que la cua sigui de dues hores. I funcionava perfectament. La mirada de descobriment del meu nebot a Londres se m’ha clavat per sempre. No estava simplement content, era una mirada d’exploració existencial. Se li obria un món diferent, perquè viatjar amb una tieta no és el mateix que amb germans, pares, avis, cosins... Si per a ell ha estat un moment inèdit, per a mi més, perquè m’ha fet pensar que jo també vaig tenir tietes i tiets així, que em van ensenyar el món com només ells podien haver-ho fet. Hi ha experiències intransferibles.

En Martí, quan passejàvem pel cementiri de Highgate a Londres, camí de la

tomba de Karl Marx, em feia fixar en detalls de dates, de noms... i en aquell escenari tant de pel·lícula m’explicava coses seves mentre comentava les làpides, i jo el mirava i m’adonava que hi ha relacions úniques. La de ser tieta sense fills és excepcional, perquè aquelles criaturetes les veus molt semblants a tu, però no són teves. I ells et situen prop dels seus pares, però diferent. Els cementiris són sempre un lloc de reflexió, però el de Highgate em farà pensar sempre en aquells pensaments a l’ombra del revolucionari Marx, que descansa en una cantonada del romàntic indret on hi ha escrit: “Fins ara els filòsofs s’han dedicat a interpretar el món. Ara és l’hora de canviar-lo.”

Als Estats Units han estudiat el fenomen PANK per les seves implicacions en el consum: fa una despesa mínima per nebot de 500 dòlars anuals, xifra que sovint es triplica. Les tietes enrotllades tenen recursos i temps, i són un aliat per als pares de les criatures, que donen la benvinguda amb molta simpatia a aquesta nova figura que ofereix experiències positives als seus fills.

També existeixen els oncles, els PUNK (Professional Uncle, No Kids). Aquest nou segment de mercat està en alça i tothom està content: els nens, per descomptat. Les tietes i oncles, realitzats i en bona companyia. Els pares, alliberats. I els museus i destinacions turístiques, encara més satisfets. PANK del món, exerciu, que sereu un bé per a tots.