La realitat no existeix

Hem arribat a un punt de la Història en què la realitat periodística no existeix i que la veritat és tan difícil d’identificar que difícilment mai podem estar segurs d’haver-la trobat. Les noves tecnologies, tan útils i rellevants per a algunes coses de la vida, en el terreny mediàtic han desembocat en una saturació informativa i una capacitat de manipulació, tergiversació o invenció de fets, imatges i informacions, que ens fan més vulnerables que mai a la intoxicació. Més vulnerables que mai. Perquè les males arts en el món del periodisme i del paraperiodisme fa dècades que estan inventades i posades en pràctica. Paral·lelament al periodisme honest o, més ben dit, oposant-se a la feina de periodistes honestos. El tot s’hi val mediàtic ha estat aplicat premeditadament des de temps immemorials. Hem viscut com un miratge el temps en què podria semblar que l’increment dels nivells de població alfabetitzada i culturitzada podia retallar la capacitat de manipulació: quant més instruït és un lector, més costa aixecar-li la camisa. Avui dia, els mètodes d’aquells qui volen enganyar-nos són tan sofisticats que costa separar el gra de la palla i més encara quan el gra i la palla volen pels aires atiats pels ventiladors de les xarxes socials.

Cada cop costa més de trobar un refugi informatiu on aferrar-se a la recerca de la credibilitat. Les notícies ens plouen en quantitats industrials, filtrades per algoritmes que ens ordenen el subministrament de notícies rastrejant les nostres preferències a l’hora de navegar i renovades amb una velocitat que allò que hem llegit fa una hora ja pot haver estar reemplaçat unes quantes vegades. L’esforç que ha de fer avui dia un lector per comprovar i contrastar les informacions que rep és inassumible i molt sovint irrealitzable. En un article publicat al diari The Guardian fa un parelll d’anys, la periodista i analista Katharine Viner escrivia: “En l’era de la impremta, les paraules en una pàgina fixaven les coses, fossin certes o no. La informació se sentia com la veritat almenys fins l’endemà, quan hi havia una altra actualització o una correcció, i tothom compartia una visió comuna dels fets. [Avui] De vegades els rumors generen la propagació del pànic, de vegades per malícia, i la manipulació deliberada sovint és deguda al fet que una corporació o règim paga a la gent per transmetre el seu missatge. Sigui quin sigui el motiu, falsedats i fets es difonen ara de la mateixa manera, per mitjà d’allò que els acadèmics anomenen cascada de la informació.”

La capacitat tecnològica de fabricar mentides i el volum i la velocitat de circulació de les informacions que les fan difícils de pair per al receptor, ens situen en un estat de desinformació cada cop més perillós. Ho podem saber tot però no som capaços d’escatir què és cert i què és fals d’aquest tot. Cada cop més, lamentablement, la recerca de la veritat ens acosta més a la fe que no pas al criteri i el combat contra la mentida passa més per la confiança i la proximitat que pels arguments, seguint aquella màxima que diu: “No visquis donant tantes explicacions: Els teus amics no les necessiten, els teus enemics no les creuen i els estúpids no les entenen.” Estem en aquest punt i, em temo, a partir d’ara tot és susceptible d’empitjorar.

H