‘...pues adiós’

Encara en plena ressaca pels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils s’aconsella girar full. Res a dir. Però hi ha massa preguntes sense resposta.

Resulta que tenim un problema, un gravíssim problema. Estem sota un Estat que lluny de protegir-nos, de vetllar per la nostra salut i per la nostra seguretat, presumeix d’haver liquidat el nostre excel·lent sistema sanitari, d’haver barrat el pas a polítics amb mentides com és el cas de l’alcalde Trias o del president Mas i els seus inexistents comptes a Suïssa, i ara posa en perill vides de ciutadans de tot el món i no fa ni la més mínima autocrítica.

Fa més d’onze anys que, com ja s’ha dit i publicat, sense que ningú ho hagi desmentit, la Policía Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI coneixien l’imam de Ripoll, detingut l’any 2006 durant l’operació Xacal pel fet de pertànyer a Al-Qaida i, quatre anys més tard, per traficar amb drogues. Per cert, a la presó de Castelló, tot i els seus antecedents terroristes, no va tenir cap problema per connectar amb els detinguts a causa de l’11-M. Per què no varen informar ni als Mossos ni a l’Europol quan sabien perfectament que Barcelona estava al punt de mira dels gihadistes? Aquesta imprudència va fer que quan la comunitat musulmana de Vilvoorde, a Bèlgica, el va expulsar per radical i la policia belga va buscar informació sobre ell a l’Europol i als Mossos, ningú en sabia res perquè l’Estat espanyol no havia dit res. Era un confident de la Policía Nacional o del CNI com denuncia l’ex-secretari general del Sindicato de la Policía Nacional José Manuel Sánchez Fornet? Algú ha demanat disculpes arran de la inexplicable filtració de les detencions d’onze terroristes a Sabadell l’any 2015? Ho recorden? Estaven preparant un atemptat, possiblement a Barcelona, i la Policía Nacional va informar un dels seus confidents que era agent doble i també formava part de la cèl·lula, posant en perill la vida d’un mosso que també estava infiltrat i que va facilitar les detencions. Per què en moments tan delicats com els que vivim i amb els exemples recents de París, Londres, Brussel·les o Berlín, el Ministeri de l’Interior es permet la irresponsabilitat de no convocar la Junta de Seguretat durant més de vuit anys quan la Generalitat, conscient del greu perill, la convoca tres vegades de manera unilateral sense que l’Estat comparegui? Per què l’Estat, finalment, permet l’entrada de l’Ertzaintza a l’Europol fa un parell de mesos però, en canvi, barra el pas als Mossos, privant-los l’accés a les bases de dades policials internacionals sobre les xarxes gihadistes, i també no permeten que aboquin a aquestes bases de dades la valuosa informació que tenen? Per què tot i estar pressupostats, l’Estat maniobra per evitar la convocatòria de 500 mossos més? Sembla que és el mateix director de la Intel·ligència Antiterrorista qui dirigeix el boicot als Mossos, una intel·ligència que no va considerar necessari vigilar un imam detingut dues vegades a l’Estat espanyol i expulsat de la seva comunitat belga.

Fa anys que el sindicat majoritari dels mossos, l’Associació de Policies Europeus Eurocop, i diferents diputats catalans al Congrés, denuncien aquesta situació i el ministre de l’Interior corresponent, primer Fernández Díaz i ara Zoido, pel fet de posar en risc la ciutadania catalana, espanyola i internacional per totes les preguntes citades que no tenen resposta.

Si a tot això hi afegim el galdós paper de la premsa unionista que tergiversa, manipula, escurça el passeig de Gràcia 700 m, usa el Fotoshop per fer desaparèixer les estelades de la manifestació i menteix dient que la CIA havia advertit de l’atemptat deixant entendre que havia advertit els Mossos, que no hi tenen contacte, la meva pregunta és: quin interès hauríem de tenir a continuar lligats a un Estat que ens costa molt car i que no ens aporta seguretat democràtica perquè no li agraden els referèndums perquè no li importa l’opinió dels ciutadans, només vol que els ciutadans escoltin la seva; que no ens porta seguretat davant del crim perquè avantposa la política i la seva obsessió per la unitat a la vida de les persones, i que tampoc ens aporta seguretat davant de la corrupció de la qual és partícip. Quin interès hauríem de tenir a continuar lligats a un Estat que no sap fer-nos cap oferta, fins i tot inacceptable, a banda d’amenaçar-nos amb la Constitució i amb la força?

Doncs jo no ho sé veure, i com que no ho sé veure, només em queda dir, com el major Trapero, “pues adiós”.