Després del TC, La Sexta

L’anomenat règim del 78 sempre ha tingut un dèficit de legitimació d’origen. Els herois antifranquistes van perdre i van acabar a la presó, sota terra o, simplement, oblidats per incòmodes. No hi ha una data democràtica per donar nom a una avinguda ni un màrtir per fer-li una estàtua. Els qui van guanyar la Transició van ser els més cínics i els més adaptables: Joan Carles I, Suárez, González, Guerra, Fraga, Carrillo... Fins que va arribar Aznar. D’ell és la idea que la lluita contra ETA sí que podia donar l’hegemonia ideològica al nacionalisme espanyol tradicionalista i dotar-lo d’aparença democràtica. Unitat era igual a democràcia. Independentisme equivalia a terrorisme. El moment culminant són les manifestacions per Miguel Ángel Blanco.

Vint anys després ETA ha desaparegut i el terrorisme islamista no confereix cap avantatge ideològic a Madrid. Per això l’11-M la dreta política i mediàtica va reaccionar salvatgement, fins al punt que la portaveu de les víctimes, Pilar Manjón, encara ara denuncia insults pel carrer i ratllades al cotxe. Aquelles víctimes –com les del franquisme– van ser atacades impunement, sense que la mentida o la manipulació suposessin cap límit. Ara, a més, el procés de sobirania català ha afegit l’esquerra mediàtica a la metodologia d’El Mundo o la COPE. El País s’ha pedrojotitzat a fons.

A Catalunya hi ha molta gent que mai no sabrà que s’ha escrit aquest article. Que ni tan sols han tingut a les mans El Punt Avui o contacte regular amb qualsevol altre mitjà amb una línia editorial no controlada pel sistema mediàtic de l’establishment madrileny. Per això l’objectiu de l’ofensiva contra els Mossos encapçalada per El Periódico/La Sexta i seguida, més enllà del Grup Planeta, per la resta dels mitjans de Madrid és cohesionar aquesta part de la població catalana fins a convertir-la en una minoria unionista articulada i de bloqueig. Després del TC, La Sexta.