De reüll
La dimensió desconeguda
Com que de dies històrics es veu que ja n’hem fet un munt, caldrà ara valorar molt bé com qualificarem les cites que ens venen a sobre, especialment a partir de dimecres quan diputats sobiranistes i membres del govern aprovaran les bases legals per poder celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. No vull menystenir pas aquesta acció, ans al contrari, tot i que soc del parer que el dia que quedarà assenyalat en vermell en el calendari serà l’1-O, si és que les urnes arriben als col·legis i els electors hi van en massa a votar, però tanmateix, i fins que arribi aquest dia, no podem passar per alt el que succeirà dimecres en el ple del Parlament quan s’aprovi la llei del referèndum que empararà la consulta. I què passarà? Doncs que estarem davant del primer acte de desobediència –paraula silenciada per alguns que la practicaran– que serà exercida no pas per individus o col·lectius sinó per les principals institucions del país, el Parlament, com a cambra legislativa, i la Generalitat, com òrgan executiu. I ho faran, a més a més, en contraposició del mandat d’altres, les que conformen el poder de l’Estat. Així doncs, al marge de dates, esdeveniments, cites o fets històrics, dimecres estarem a punt d’entrar, ara sí, en una dimensió desconeguda que es podria allargar fins a l’1-O, quan s’arribi a la màxima expressió de desobediència i a la màxima demostració de sobirania, allò que, com apunta la CUP, abans se’n deia revolució.