Instrumentalització

És tanta la catalanofòbia dels poders fàctics del Reino de España, dels seus polítics i de les seves clavegueres, que no només no van perdre l’oportunitat d’instrumentalitzar miserablement els salvatges i criminals atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, sinó que, fins i tot, no haurien transferit als Mossos la controvertida informació que la CIA hauria donat al govern espanyol respecte als esmentats atacs islamistes a Catalunya. Per contra, sí que varen ser diligents per acusar els independentistes com els causants dels atemptats del 17 d’agost, sense que la fiscalia –tan “eficient” per a segons què– mogués ni un dit per aquestes mal intencionades acusacions.

Com que a Espanya la justícia és com és, supeditada al gobierno Rajoy, aquest i les clavegueres mediàtiques no desaprofiten –impunement– qualsevol esdeveniment, malgrat sigui luctuós, per carregar contra el govern de la Generalitat, acusant-lo de desatendre la seguretat dels ciutadans, en dedicar-se a promoure un referèndum il·legal... Es necessita ser hipòcrita i pertorbadament fanàtic per esgrimir aquests arguments quan ningú més que el govern de la Generalitat amb en Puigdemont i el vicepresident Junqueras al capdavant, els Mossos i les altres institucions de Catalunya i dels ajuntament afectats van ser les úniques que van atendre les víctimes dels atacs terroristes, les que van iniciar la investigació i van desarticular les cèl·lules gihadistes, mentre que el president espanyol va tardar més de set hores a emetre la seva condolença. Això sí, va arribar a Barcelona amb el Borbó i la Santamaría, puntualment per sortir a la foto dels seus mitjans de desinformació.

La postveritat és que la suposada informació que la CIA hauria facilitat al Ministeri de l’Interior no va arribar mai als Mossos i que el govern Rajoy continua vetant que s’integrin dins l’Europol. Malgrat la seva nefasta politització, ningú pot discutir la innegable professionalitat de la policia de Catalunya, malgrat veure’s obligada a actuar sense la col·laboració dels altres cossos de seguretat d’un Estat que un dia sí i un dia també és incapaç d’amagar la seva ostensible hostilitat. És clar, doncs, que, tot i els atacs terroristes, el govern Rajoy –amb relació a Catalunya– només es mou, políticament, per aquell malaltís orgull de la vella Castella, ara España, amb la intenció d’intentar liquidar el procés i evitar veure com Catalunya, via referèndum, es constitueix en una república independent.

Així són els governants espanyols i així continuaran sent, pels segles dels segles... Als catalans, però, això no ens ha de preocupar si l’11-S i l’1-O fem les coses ben fetes, car a partir del 2 d’octubre aquest malson espanyol ja formarà part del passat!