El dret a les urnes

Majoritàriament, sempre havíem cregut que les urnes eren la solució més civilitzada i democràtica per expressar els sentiments personals i convertir-los en col·lectius. Ho vam aprendre dels nostres avis, que durant molts anys visqueren en la nostàlgia de no poder-les utilitzar. I, quan poguérem, saludàrem el seu retorn. És a les urnes on es manifesta la voluntat d’un poble. Tampoc no caldria escriure res més, quan, en una situació absolutament de vertigen, la velocitat dels esdeveniments supera les possibilitats d’un article d’opinió. Però de moment seguim donant voltes a una qüestió fonamental, quan cal interpretar els moviments més simples.

Dir que les urnes són l’instrument útil per a un cop d’estat és una bajanada, de la mateixa manera que predicar que l’expressió de la voluntat popular és una estafa és una bajanada pròpia dels esperits més totalitaris. Davant les urnes, l’actitud de rebuig no és altra cosa que la por a la llibertat. I, d’això, no cal donar gaires arguments, ja que el dret a decidir és un dels béns més preuats dels drets humans i les urnes són l’instrument adequat per patentar aquest dret. En la recta final d’un camí cap a les urnes, és important el paper dels ajuntaments en el procés. Ha estat una bona notícia saber que Barcelona no fallarà, quan Ada Colau sap que cal fer costat a una part molt important dels seus conciutadans. Barcelona ha de ser la punta de llança en la defensa dels drets dels catalans i en la mobilització contra un govern central i nacional espanyolista que fa temps que ha desconnectat de Catalunya. Però, a la vegada, preocupa el paper de Núria Marín i Núria Parlon, potents alcaldesses metropolitanes i influents polítiques socialistes. De sempre, el cinturó barceloní s’ha distingit com una de les grans bosses abstencionistes del país i el paper dels consistoris és important per a la cohesió i el sentiment de pertinença dels seus ciutadans. Talment, és el govern de la Generalitat qui posarà les urnes però, també, és el paper dels consistoris el que ha d’ajudar a facilitar la normal realització d’un procés a bastament esperat.

A aquestes altures de la pel·lícula, cal preveure que l’1-O hi haurà urnes, hi haurà votació i hi haurà resultat. Després, serà important llegir amb cura les interpretacions que en farà Europa i les reaccions del Regne d’Espanya. I cal intuir que el 2-O s’iniciarà un procés de negociació que portarà a una nova situació. El pes de les urnes s’imposarà i finalment sabrem, fent una lectura real i sense trampes al solitari, on som i on ens cal estar.