L’exèrcit d’avis

No sé si els han vist. O potser no se n’han adonat. Són unes personetes, la majoria superant la seixantena, que durant aquests dies de setembre es dediquen a cuidar nens sense cobrar. Se’ls pot veure a la platja, fent encàrrecs amb infants que somiquen, portant els nens a una sessió de cinema o simplement tenint-los a casa seva a dinar i a sopar, que ja és molt! La majoria de pares i mares ja han començat a treballar, els casals són per al juliol (és cert que al setembre també n’hi ha, però funcionen a mig gas) i les cangurs s’han convertit en una solució per hores, no per dies sencers. Aquest exèrcit d’avis treballarà sense parar fins a l’inici del curs escolar i després podran anar a desconnectar a una illa deserta... Que no es facin tantes il·lusions! Perquè quan comenci el curs també tindran feina. Alguna cosa fem malament en aquest país amb els horaris. És cert que es treballa al Parlament per aconseguir que siguem europeus en horaris (d’aquí a vuit anys!) i aleshores es podrà conciliar la vida laboral i la familiar. Malgrat la bona intenció dels seus promotors, temo que serà una tasca impossible. Hi ha algú (no se sap qui) a qui no li interessa que les coses canviïn. Ja està bé que pares i mares no puguin estar més estones amb els seus fills. Que no els puguin ajudar a fer els deures. Va ser més fàcil que la gent deixés de fumar a la feina, als restaurants i a les discoteques que no pas que es racionalitzin els horaris.