Setembre històric

Quan surti publicat aquest article molta gent d’arreu de la geografia catalana es prepararà per congregar-se a les 17. 14 h a la part central del cap i casal de Catalunya. És arriscat i complicat –un veritable repte intel·lectual– escriure un article per publicar per la Diada d’un setembre en ebullició. És una tasca dura redactar un escrit hores, dies, abans d’una data clau en un setembre autènticament històric.

Doncs bé, en aquest setembre del 2017, veritablement autodeterminista, en què està culminant un procés –preiniciat el 2003 i activat el 2010 amb el coup d’état d’una òrgan judicial que s’ha transformat en una sucursal, una extensió del poder executiu espanyol– a favor de l’alliberament social i nacional de la nostra històrica nació catalana; un procés maltractat i ridiculitzat per poders molt fàctics i molt poc democràtics; en qualsevol cas, sembla (tot i que no tenim res blindat) que pot culminar –si més no en una primera etapa– el proper 1-O. No hi ha dubte que en aquest setembre històric s’ha posat plenament en marxar la maquinària “subtilment repressora” de l’Estat espanyol.

No obstant això, el que sembla més greu, més potiner i més antidemocràtic és que la superestructura judicial de l’Estat espanyol pretengui perseguir i reprimir la presidenta del Parlament, els dirigents sobiranistes de la mesa de la cambra catalana, el govern català en ple i altres representants polítics i funcionaris al servei de poble de Catalunya. El que clama al cel és que aquesta maquinària judicial al servei del govern espanyol intenti imputar els nostres representats per un delicte de malversació de fons i, per contra, no digui res dels 40.000 milions d’euros polits i perduts per ajudes a la banca (dades constatades pel Banc d’Espanya). Davant d’aquesta situació grotesca, antieuropea, injusta i surrealista, resulta incomprensible que partits i coalicions polítiques teòricament d’esquerres, defensores del progrés, la igualtat social, en altres temps del dret a l’autodeterminació, com el PSC i CSQP (en aquest cas, amb la posició contra els diputats de Podem Catalunya encapçalats per Albano Dante Fachin) prenguin partit a favor del PP i Cs i no esmentin que amb aquests 40.000 milions llençats a les escombraries es podia haver posat en marxa de debò la llei de dependència.