Europa és la solució

Estem en un món convuls i amb molts fronts oberts, com ara el conflicte amb Corea del Nord, el de l’Orient Mitjà, amb tots les ramificacions d’inestabilitat a la zona i a Europa, el canvi climàtic, les migracions i les desigualtats econòmiques i socials, per citar-ne alguns, de què la soluciósobrepassa la capacitat dels estats clàssics, perquè aquests conflictes són de caire global i requereixen estratègies també globals. Així les coses, els estats europeus, ja des dels anys cinquanta, han optat per la cooperació en comptes del conflicte i això ens ha portat a la Unió Europea que tenim avui en dia, amb cinc-cents milions de ciutadans (només representa el 7% de la població mundial), amb àmplies quotes de llibertat individual, empresarial i política, amb el 25% de la producció econòmica mundial i amb una aportació al benestar social igual que la del 93% restant de població del món. Tot plegat són dades que generen benestar i que ens aboquen a preservar aquest model de valors europeus basat en la pau, la democràcia, la solidaritat, la tolerància, la diversitat i els drets humans.

En aquest escenari, és una bona noticia que tant la cancellera alemanya, Angela Merkel, com el president francès, Emmanuel Macron, apostin per avançar cap a una Unió Europea més unida i forta. Naturalment, però, dintre de la UE també hi ha diversitat, tant de caràcter estatal, amb 27 estats membres, com de caràcter cultural, polític, religiós o identitari, amb prop de 300 regions, estats federats i comunitats autònomes, algunes de les quals amb un fort sentiment d’identitat nacional. Tot plegat representa una riquesa per a la UE, però també genera espais d’incomprensió i inestabilitat, especialment per la dificultat d’admetre la diversitat, d’entendre l’altre, i aquesta situació ens porta massa sovint a les portes del racisme i la intolerància. A ambdós escenaris, l’extern i l’intern, la UE hi ha de fer front. A l’extern, amb més integració econòmica i política que donin a la UE capacitat de presentar-se al món com una unitat, amb polítiques comunes, especialment en els àmbits dels conflictes que sobrepassen l’espai d’un estat, com són la política energètica, la d’immigració, l’econòmica, la de relacions exteriors, seguretat i defensa. I a l’intern, amb polítiques que cohesionin la societat europea i que posin la democràcia i els ciutadans en el centre de les accions per fer, que han d’anar orientades a fomentar la pertinença a la UE i també a permetre que totes les identitats que existeixen a la UE tinguin el paper que democràticament vulgui la seva ciutadania. I també amb polítiques d’integració, educació i economia, que facilitin la cohesió i la comprensió de l’altre, que evitin les desigualtats i que garanteixin que ningú es quedi forma del sistema. En definitiva, necessitem la UE basada en la democràcia en què la ciutadania tingui un rol central. Així construirem una Europa on tots els ciutadans es podran sentir còmodes, segurs i lliures.