Quan hagi passat

Des de fa un anys estem immersos en un moment cabdal, en un seguit d’episodis decisius i, malgrat s’hagi usat en excés l’expressió, en un camí històric. Probablement, aquest procés l’hem dut entre tots amb una barreja de sensacions: alguns amb esperança, mobilitzats i amb il·lusió, d’altres amb recança, alguns amb desinterès o amb fatiga, d’altres també amb rebuig... Però, el més destacable és que la gran majoria social ha sabut respectar-se, conviure de forma civilitzada, acceptar la pluralitat, mantenir la correcció, preservar el pacifisme i la comunió social. Crec que és important destacar-ho, perquè aquesta manera de fer, aquest respecte mutu, és un dels elements més importants que tenim com a país.

Què passarà a partir d’ara? Evidentment, ningú ho sap del cert. La immensa majoria dels catalans estem convençuts que les decisions s’han de debatre i votar-les. És la manera més democràtica i participativa de procedir, la més clara, la més sensata i la més equitativa. Ara bé, el més complex és passar de l’abstracte al concret: serà el referèndum de l’1 d’octubre la clau per resoldre-ho? Ningú ho sap del cert, però tothom té clar que almenys serà un punt d’inflexió extraordinari. Ara mateix desconeixem què passarà, quina rellevància exacta tindrà el referèndum, però sí que ja podem afirmar abans de conèixer-ne el resultat, acabi com acabi, que una vegada hagi passat cal continuar la nostra vida com ho hem fet sempre, independentment de si Catalunya es converteix en una república o no.

Cal remarcar-ne la importància, i no cansar-nos d’emfatitzar-ho: la pluralitat i la diversitat són un bé i no pas un element negatiu. I és que conviure amb una societat que té diferents punts de vista enriqueix. Pensar de manera diferent no divideix, al contrari. Pensar diferent multiplica, perquè genera matisos, perquè és de manual que la intel·ligència col·lectiva té una força inequívocament bona si de sap canalitzar. Pensar de manera diferent és saludable i, entre tots, hem d’enfortir l’esperit crític i l’esperit democràtic, que vol dir pluralitat i respecte per les decisions de la majoria, sense vulnerar els drets de les minories. Catalunya hauria de cloure aquesta fase decisiva, amb una conclusió clara, compartida i innegociable: preservar la pau, la concòrdia i la bona convivència entre tots nosaltres. Després dels atemptats del 17 d’agost que hem patit, un dels temes centrals ha estat l’interès a recosir la societat. Doncs això. Sembla una obvietat, és de sentit comú, però també sabem que les inèrcies i la voràgine ens poden fer una mala passada. No caiguem en l’error de fracturar-nos, de dividir-nos i de confrontar-nos amb crispació. Precisament al contrari, demostrem-nos el que som, una societat madura, plural, viva, un país cohesionat, amb una bona articulació, ple d’anhels distints i amb un element en comú: la voluntat de decidir que seguirem sent un sol poble sigui quin sigui el futur polític.