El somni

El president dels EUA, Donald Trump, ha dit als joves indocumentats coneguts com a “somniadors” i protegits de la deportació pel programa recentment eliminat Daca, que no han de preocupar-se pel seu estatus en els propers sis mesos. Trump va fer una piulada que deia: “Per a aquells que estan preocupats pel seu estatus, durant el període de 6 mesos no tenen per què amoïnar-se.” Durant els anys 20, els Estats Units d’Amèrica van viure una dècada d’esplendor econòmica i social que es va acabar coneixent com El somni americà. Aquesta expressió ve a dir que qualsevol persona que treballi durament i amb perseverança pot ascendir en l’escala social fins allà on es proposi. Gairebé cent anys després, el malson, més que no pas el somni, és una realitat. Si més no per a aquests 800.000 joves indocumentats que, de moment, han pogut frenar la seva deportació, obtenir un permís temporal de treball i, en alguns estats, una llicència de conduir. Però aquest jovent que tenia somnis, il·lusions, ganes de créixer saben que tenen fins al 5 de març de l’any que ve per obtenir un estatus que els permeti quedar-se al país de les oportunitats. Saben que tenen mig any escàs per tocar de peus a terra si volen fer realitat el seu somni o la realitat serà implacable. Això o comptar que durant aquest temps, el Congrés, l’únic amb poder per canviar el sistema migratori als EUA, vulgui trobar una solució per regularitzar la seva situació, que, en un país on des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca preval el lema America –i per tant els americans– first!, el futur, els somnis dels joves indocumentats, ara mateix pren forma de malson. Malgrat això, trobo que tothom hauria de poder tenir l’oportunitat de fer realitat els seus somnis, pencant, és clar. Res és de franc i la sort t’ha d’enxampar treballant. Però en un país on n’hi hagi, de feina i d’oportunitats. I aquests joves saben que ho poden aconseguir si hi posen el coll i no els posen entrebancs i pals a les rodes només pel fet de no ser nord-americans. És el seu somni.