Dos i dos fan tres

Una de les coses que ha sobtat més aquesta Diada és que per vendre debilitament independentista, ara sí, s’han donat per bones les xifres del 2014 i 2015. És a dir, el 2014 i el 2015 molts mitjans van agafar-se a les xifres donades per la Delegación del Gobierno, que sempre eren les més baixes. Ara no. Ara diuen que aquell 2014 i 2015 hi van assistir 1,8 i 1,4 milions de persones, és a dir, la xifra de la Generalitat i la Guàrdia Urbana. Si ens posem així, l’any passat es van manifestar 875.000 persones segons les policies locals dels cinc llocs on es va fer. En què quedem, doncs? Quina és la font bona? Perquè, si és així, dilluns l’independentisme va treure 125.000 persones més al carrer que l’any passat. En qualsevol cas, és igual. La intenció és menystenir un moviment que, pel cap baix, treu centenars de milers de persones cada cop que s’ho proposa. Només cal imaginar què passaria si, en la xifra més baixa de dilluns, 350.000 persones es manifestessin a Madrid per qualsevol reivindicació, la que sigui. I a la inversa: si ara resulta que la resolució de les diferències polítiques es fa d’acord a manifestants, molt senzill: que el 12-O els qui volen una Espanya tal com està facin el mateix. Ni tan sols cal una guerra de xifres: només cal que omplin tot el passeig de Gràcia i el carrer Aragó entre Villarroel i passeig de Sant Joan. No és més fàcil comptar-ho a les urnes? Tampoc: la votació és il·legal, la majoria parlamentària no és legítima i la manifestació es menysté. Recordeu quan es deia als abertzales, fossin etarres o no, que no parlarien de res fins que no hi hagués absència de violència? Doncs no. No val un referèndum, no es reconeix una majoria parlamentària i es menystenen sis anys seguits de manifestacions massives. I, curiosament, quan per primer cop s’han aconseguit les tres coses de manera pacífica (manifestació, majoria parlamentària i referèndum convocat), els mateixos que deien allò als abertzales ara són els primers a parlar de possibles episodis violents a Catalunya. Quina barra. Quina vergonya. Quant cinisme.