Arran de les terrasses

S’ha parlat molt de com n’han estat, de pacífiques, les manifestacions de les últimes sis Diades; però ningú no s’ha fixat gaire en un detall que fa que la seva manca de qualsevol tipus de violència fos realment prodigiosa: els bars estaven oberts. Tot caminant cap al meu tram dilluns passat, vaig veure innombrables manifestants fent cerveses, vermuts, gintònics i ves a saber què més. Acabada la manifestació, vaig haver de caminar ben bé un quilòmetre per trobar una terrassa que no estigués plena a vessar de manifestants que ja descansaven, gairebé tots vestits de groc i gairebé tots aixecant el colze. Ho comento perquè –i ho podeu comprovar amb qualsevol anglès que conegueu– imaginar una manifestació anglesa amb un milió de persones, envoltada de bars oberts però lliure de qualsevol incident, és ben bé impossible. I ho remarco, això, perquè l’ambient tan plàcid de l’última Diada és un punt més que contribueix a la seva importància considerable, una importància reconeguda fins a la data per 29 mitjans prestigiosos de 8 països diferents, però que –amb una previsibilitat tediosa– ha estat menyspreada per Madrid, que va reduir el nombre de manifestants (un milió, segons la policia) a 260.000. Potser no seria sobrer que el Sr. Rajoy fes un cop d’ull a una frase ja molt citada de la nova autobiografia de Hillary Clinton (quan en surti la traducció castellana, és clar): “Qualsevol intent de manipular la realitat és una característica essencial de l’autoritarisme.”