Assassins

L’escriptor té armes que disparen tinta, edifiquen finestres i creen mons. Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, ha comès la temeritat d’agombolar tretze escriptors radicals de les comarques gironines i els ha fet escriure un relat de gènere negre. El resultat, un llibre talentós i divertit titulat Assassins de Girona. Just avui arriba a les llibreries. Després del pròleg de Martí Gironell, on afirma que tots podem ser un psicòpata, venen uns relats d’extensió variada que ens submergeixen en una mar d’idees, accions i accidents que reporten, per la via directa, la mal anomenada condició humana. Els autors que hi trobareu són dels que disparen bé, ni mediàtics, ni cuiners escriptors, ni presentadores escriptores, ni futbolistes: Miquel Aguirre, Damià Bardera, Mar Bosch, Jordi Dausà, Jair Domínguez, Salvador Macip, Cristina Malagelada, Andreu Pérez, Pep Prieto Mir, Josep Torrent, Maribel Torres, Matthew Tree i una servidora de vostès. En aquest llibre vivaç s’hi tracta, també, el fet cultural: “Ser alcohòlic i neuròtic et pot fer guanyar punts en el món dels llibres, però l’enveja te’n resta molts” (Dausà), “Saber moltes coses sovint no serveix per a res” (Domínguez), “Salvat de la brutícia del món, com la idea d’un amor que se somia per no viure’l” (Bosch), “L’expectativa de la resposta traeix la percepció del temps” (Prieto). El conte d’Aguirre és una peça d’orfebreria, i el de Macip, un bon exemple de distòpia. El gran Bardera edifica un clàssic del gènere negre. Sense fissures. El meu conte no s’entén, oh meravella. Al nord del país es mata literàriament amb molta trempera.