El país dels imputats

Imputats a milers. Dic imputats, en terminologia antiga, perquè el terme investigats és una estupidesa, tenint en compte el fet evident que els suposats delinqüents no s’amaguen del que fan. Madrid està convertint Catalunya en un país d’imputats, un lloc on l’Estat no protegeix, sinó que inquieta, i on la democràcia és lluny, com ho són els desitjos personals i les aspiracions col·lectives. La repressió és indiscriminada i ja afecta la immensa majoria dels alcaldes, el govern, la Mesa del Parlament, els funcionaris i, ara, els mitjans de comunicació. Madrid ha convertit Catalunya en el país dels imputats.

Però aquesta repressió massiva, si no aconsegueix crear el pànic, només serveix per reforçar la determinació dels milers de persones que s’arrisquen, en primera línia, a severes conseqüències judicials. Dit d’una altra manera, si l’Estat respon amb la Guàrdia Civil, només queda l’opció de guanyar. Quan Soraya Sáenz de Santamaría diu: “No ens tremolarà el pols per fer el que haguem de fer”, a l’altra banda, inevitablement, es creen les condicions per a la mateixa frase. L’Estat espanyol ha renunciat expressament a la política per buscar la jerarquia i l’amenaça autoritària, fins al punt que la major part dels ciutadans d’aquest país perceben les institucions espanyoles com un artefacte aliè i hostil.

Tot aquest tracte colonial deixa al descobert l’egoisme de les elits de Madrid, incapaces de reconèixer limitacions a la pròpia voracitat. L’origen de la seva legalitat és la violència de la Guerra Civil, amb una reforma tolerada que els va permetre legitimar l’ocupació ininterrompuda d’un poder que no admet restriccions. La societat catalana se’ls escapa entre els dits perquè fa temps que aquí hem après que la submissió eterna és molt més terrorífica que la por d’un moment. Ara comencem a veure que el tigre era de paper. Temible, ferotge, amenaçador... però de paper, com les citacions que va repartint la Guàrdia Civil.