Els aplaudiments del PP

“La Guàrdia Civil comissa a Catalunya 1.300.000 cartells més i propaganda del referèndum suspès pel Tribunal Constitucional.” Era l’orgullosa piulada del Ministeri de l’Interior sobre les darreres proeses del cos de seguretat a Catalunya per intentar frenar la convocatòria del primer dia d’octubre. Dissabte, havien interceptat algunes planxes per imprimir publicitat i divendres 100.000 pancartes més. Gesta aquesta última celebrada de manera ostentosa en la reunió de la junta directiva del PP feta el mateix dia a Barcelona. “S’ha de felicitar la Guàrdia Civil, que ha requisat més de 100.000 cartells de propaganda. Ho ha fet en defensa de la llei, de la Constitució i dels drets dels ciutadans”, proclamava Mariano Rajoy. Els dirigents populars es posaven dempeus per aplaudir l’heroïcitat. Si algú hagués engegat el televisor en aquell moment podia dubtar si l’escena formava part de la darrera entrega de Torrente. Però no, tot i que ridícula, no tenia res de ficció. Les pancartes són material perillós, com a mínim per als populars.

Requisar cartells, prohibir o interrompre actes en marxa, identificar persones que hi participen o altres pel fet d’enganxar publicitat... L’inici de la campanya de l’1-O està deixant un panorama desolador on fins i tot les grans companyies telefòniques han barrat el pas al web oficial del referèndum per ordre judicial. Mitjans internacionals s’han fet ressò de l’onada repressiva sense precedents.

A aquells que encara ho intuïen, el govern dels populars els està demostrant que no té cap problema que s’atropellin drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió, reunió o comunicació. Tot per a res. A cada accés prohibit, n’apareixen quatre més per entrar al web del referèndum; per un pòster decomissat en són cinc corrent per les xarxes; una pancarta despenjada es multiplica en cartells que s’exhibeixen l’endemà. I als mítings, cada cop més gent. L’executiu estatal no sembla haver calculat les conseqüències de les seves actuacions. Divendres aplaudia, veurem si l’1-O també ho fa.