Capacitat de revolta

Els autoanomenats intel·lectuals i artistes tornen a la càrrega amb un manifest on neguen el pa i la sal a tots els qui creiem en el dret de l’autodeterminació, al marge de si volem continuar essent espanyols o no. Hi ha alguns noms, pocs, que em sorprenen perquè els recordo justament reclamant el dret a l’emancipació dels pobles, però això deu ésser quan parlem del poble sahrauí, per exemple. Dels altres signants, no em sorprèn res. Són els de sempre. Tothom és lliure de pronunciar-se com vulgui, però una de les coses que em fan emprenyar, de tot aquest procés que estem vivint, és la poca capacitat que tenim els partidaris del dret a decidir de defensar-nos i poder exposar els nostres arguments en el camp dels unionistes. Fa un temps parlàvem de la caverna mediàtica quan ens referíem als diaris més casposos de Madrid; ara el libel s’ha ampliat també a teòrics mitjans progres que es fan a casa nostra. S’han tret totes les caretes i vivim un autèntic carnaval, la qual cosa fa que augmentin les imprecisions i les informacions poc contrastades, i que la llibertat d’expressió quedi ben maltractada. Però d’aquests dies intensos que vivim em quedo, sobretot, amb la capacitat del poble català per inventar, per projectar, per capgirar i per afrontar les garrotades amb una imaginació desbordant i amb un humor propi dels millors Astèrix i Obèlix. També amb les frases que circulen permanentment pels xats com ara la del gran Leonard Cohen: “A vegades un sap a quin costat ha d’estar simplement veient qui hi ha a l’altra banda.” O aquesta altra del cantant valencià Feliu Ventura: “Proposen retirar urnes en defensa de la democràcia. Espero que no proposin cremar llibres per a fomentar la lectura.” I, segurament, una de les que més m’han impressionat, de la mateixa manera que em va arribar al moll de l’os quan ho vaig viure en directe: “Quan un milió de persones aconsegueixen iniciar un minut de silenci al cap de tres segons, aquesta societat està plena de valors”, segons Enrique Pérez (traduït del castellà). Totes aquestes frases tan encertades, i mil i una més es poden aplicar al que estem vivint. La darrera: “El dia 1 d’octubre «allò...»” Amics i amigues, no sé si serem independents a partir del 2 d’octubre, però si que és segur que no es poden posar portes ni barreres a la imaginació ni a la voluntat majoritària d’un poble.