En blanc i negre

No és cap error. Avui hem fet un diari en blanc i negre. I ho hem fet expressament, perquè ahir vam fer un salt en el temps i en algun moment ens vam sentir transportats a anys enrere, quan en aquest país les llibertats civils eren inexistents i a les pantalles del cinema es projectava el No-Do. El que va passar ahir (de fet, el que està passant des de fa dies) és, per dir-ho planerament, una vergonya. El cop que l’Estat ha aplicat contra les institucions catalanes no té precedents. S’ha aplicat de facto un estat d’excepció, i s’ha suspès l’autogovern de Catalunya. Perquè si intervenir les finances no és sinònim d’aplicar l’article 155, ja m’explicaran què és. Han fet tot això i més. Ahir van entrar agents de la Guàrdia Civil a diferents seus del govern català, van detenir càrrecs públics, van escorcollar domicilis particulars i, en un afany de trobar paperetes i urnes, van fer escorcolls (més escorcolls, vull dir) a tort i a dret. En un país en què més de set-cents alcaldes han estat citats a declarar tot i no haver comès cap delicte, i en què el Ministerio del Interior (que és aquell de l’operació Catalunya) fa notes de premsa en què es vanagloria de la “intervención de papeletas de votación” i no pas de la detenció de narcotraficants o gihadistes, és evident que alguna cosa falla, i que les llibertats tenen algun problema. L’Estat va decidir ahir actuar (de fet, fer actuar l’aparell judicial una altra vegada) sense complexos. Sense vergonya. A la desesperada. Lluny d’apaivagar-lo, han anat atiant el conflicte i, ara sí, se’ls ha escapat de les mans, tristament amb la complicitat del PSOE i Cs. El d’ahir va ser un punt d’inflexió que fa molt difícil, per no dir pràcticament impossible, cap marxa enrere. Després de mesos i mesos (de fet, anys) en què aquest ha estat un procés tranquil, pacífic i serè, ahir va ser l’Estat qui va decidir exercir la violència. Perquè, no ens enganyem, ahir van violentar definitivament la situació. Tant, que tinc la sensació que ahir l’Estat va tornar-se a convertir en una fàbrica d’independentistes. Keep calm, doncs, i a votar l’1-O. I amb un somriure, que és el que els desencaixa.