Agafi’s un respir

Com que ara vivim sempre pendents de com acabarà tot plegat, en alguns moments sembla que ens hagin prohibit parlar de res més. Vagis on vagis, el tema de conversa és sempre el mateix. Que si això serà molt complicat, que si venen no sé quants efectius a Catalunya, que si ara collen els Mossos, que si no hi haurà les urnes a lloc, que si tancaran els col·legis electorals... M’he trobat gent realment amoïnada, i que fa vaticinis apocalíptics perquè ha sentit que un deia que passaria no sé què, i perquè un altre li havia dit no sé què més. Sí, la situació és preocupant. Veient, és clar, la impunitat amb què actua tota la maquinària de l’Estat. Però escolti’m: si està tan i tan angoixat, pensi que no cal estar-ne tot el dia pendent. Qui n’ha d’estar tot el dia pendent són els protagonistes, els qui ens han de garantir que votem i que tot surti bé. O raonablement bé. Però si vostè s’angoixa, pensi que també pot anar al cine (ara que els han abaixat l’IVA i ho hauran de repercutir en el preu, no?), llegir un llibre, anar a passeig o festejar amb la parella, si en té. I, si no, surti a buscar-ne. O no. No cal, però, estar tot el dia enganxat a les tertúlies de les ràdios i televisions si això l’angoixa. Amb una hora i mitja al dia, de dilluns a dijous, mirant L’illa de Robinson d’El Punt Avui TV, de tertúlies ja en fa prou per estar informat. Esbargeixi’s. Respiri. Faci els mots encreuats del diari. Miri els mems que circulen per les xarxes socials. Rigui’s de vostè mateix. Deixi de preocupar-se més del compte i, simplement, segueixi les instruccions, que són prou clares. Que avui és diumenge i ha d’anar a manifestar-se? Doncs cap allà. Però no hi vagi capficat. Aprofiti per mirar enlaire i per admirar pel camí quins edificis que tenim, badi una mica, i faci amics, que ara, amb tanta gent com hi ha al carrer, és molt fàcil. I sàpiga que amb els amics, coneguts i saludats, o amb aquells que es trobi pel carrer ara que hi ha tanta gent, també es pot parlar d’altres coses. Aprofiti que avui és festa, gaudeixi del dia i del paisatge i aprofiti per conèixer la gent que l’envolta. Canti i balli amb ells, fixi’s amb els somriures que hi veurà i deixi’s contaminar. I tregui’s les cabòries i els maldecaps. Que hi són, és clar. Molts. I serà complicat. Però pensi que també pot sortir bé.