Societat ben desperta

Ja em disculparan que amb tantes coses com passen aquests dies, tan de pressa, tan fortes i tan antidemocràtiques, em centri només en com els tarragonins hem viscut la festa major de Santa Tecla. Però aquesta ciutat històricament poc decantada cap al debat sobiranista, una “Tarragona adormida”, com lamenten moltes veus, exemplifica com de desperta està ara la societat, que escenifica sense vacil·lacions les ganes que té de construir, de cap a peus, un nou país. Fins i tot aquells que no el volen independent, el nou país, saben que ja res no serà igual, passi el que passi d’aquí a cinc dies. Una gentada ha sortit al carrer per viure les festes de Santa Tecla. Sempre és així. Són unes de les festes catalanes amb més participació de la base social. Enguany, però, aquesta gentada va començar les festes a la Tàrraco Arena Plaça, el 14 de setembre, en el primer acte unitari de la campanya del sí al referèndum. I les van acabar aquest diumenge amb l’enganxada de cartells en defensa de la democràcia i les llibertats i contra la repressió del govern espanyol convocada per l’ANC i Òmnium; una de les 500 activitats de to festiu convocatòries en el marc de la marató per la democràcia arreu del país. Entremig, xiulades (moltes xiulades) cap als que posen frens perquè res no canviï; crits de desig de votar davant dels que no volen que es voti; girades d’esquena a un vaixell especial amarrat al port tarragoní i moltes altres accions que exemplifiquen com de desperta està ara aquesta ciutat que ha viscut molts anys en letargia. Moltes coses han canviat, aquí i arreu. Si a Tarragona estem així, com no ha d’estar la resta de pobles i ciutats. En aquests cinc dies finals cap a l’1-O i en tots els que vindran segurament encara en veurem unes quantes més, d’accions que vulneren tots els principis democràtics. No cal que remenem a la caixa del què pot passar o deixar de passar. Potser ens quedaríem curts. La força continua estant en la gent.