De Bertrana a Fita

Els qui ens belluguem en entitats diverses, a vegades hem de fer tots els papers de l’auca per tirar endavant. Per a la darrera festa dels Premis Literaris de Girona, fa poc celebrada, vaig aprofitar la bona amistat que tinc amb l’artista Domènec Fita per demanar-li un dibuix per a una litografia amb la qual vam obsequiar les persones més directament relacionades amb la història del premi Bertrana i que, a més, ampliada, ens va servir per decorar part de l’escenari de l’Auditori. Fita va jugar amb el conegut autoretrat de joventut de Bertrana –que va deixar amb el traçat original precisament per homenatjar, també, l’artista– i el va envoltar amb la seva visió personal del barri antic gironí, tan present en les narracions de l’autor de Josafat, singularment de la Catedral, Sant Feliu, Sant Nicolau i Sant Pere de Galligants. Per fer la tirada numerada de la litografia també vaig aprofitar que la Glòria Alzamora és membre de la Fundació del Premis Literaris per tocar-li la fibra sensible. La seva empresa d’arts gràfiques ho va esponsoritzar tot. Però hi ha vegades, a la vida, que els fets superen les previsions. Què m’havia d’imaginar jo quan, a dos quarts de set de la tarda del dia de la festa, rebo una trucada de la Glòria i em diu, de part del seu marit, Joan Almirall, i seva, que després de dinar han estat pensant en Bertrana i s’han recordat que tenien un quadre pintat per ell d’un personatge gironí que sospiten que pot ser de la família Dalmau Carles i que els agradaria fer-ne obsequi a la nostra fundació. Quina manera més bonica d’arrodonir la diada. Davant de l’entusiasme que va despertar en mi la proposta ja teniu el matrimoni Almirall-Alzamora cap a l’auditori, sense fer-se pregar, amb el quadre a les espatlles. El vam dipositar damunt d’un capitell que l’encarregat del centre ens va facilitar i vam poder oferir-lo a la contemplació dels qui van venir a la festa i, fins i tot, del conseller Sr. Lluís Puig, que també es va afegir als elogis. Una nit rodona. La litografia de Fita va portar cua, però en sentit positiu. El 50è Premi Bertrana i els 150 anys del naixement de l’escriptor no podien tenir millor celebració que aquesta exhumació artística: l’aparició, per a gaudi de la comunitat gironina, a través de la nostra fundació, d’un retrat molt ben concebut d’un personatge que, un cop fetes les comprovacions, en les quals va excel·lir el company Joan Miró, va resultar ser, efectivament, un altre il·lustre, Josep Dalmau Carles (1857-1928). Tot plegat, història de la Girona autèntica.