Opinió

Vuits i nous

Crida a l’ordre

“Molta gent s’ofereix per a àrbitre i mitjancer. Si el rei no ho fa...

La ferreteria del carrer del costat em serveix per comprovar que el món està en ordre. Quan s’acosta Sant Josep posa a l’aparador planxes per cremar la crema. A l’estiu, regadores i artefactes per mantenir les begudes en fred. Ara, d’aquí uns dies, presentarà unes paelles amb forats per torrar castanyes i més tard, quan apunti el fred, bosses d’aigua calenta per escalfar els peus. Un any hi vaig veure unes figuretes de pessebre una mica peculiars que després vaig saber que el propietari havia dut d’Occitània i que em van fer descobrir els santons. Què hi feien unes fràgils figures de pessebre en una botiga d’objectes metàl·lics que les poden trencar? L’amo, que vesteix esportivament impecable i sempre amb corbata, té un concepte molt ampli del negoci. Si els martells i les escarpres poden conviure amb les bombetes que es fonen, també es pot afegir al seguici la pastoreta que va a adorar amb davantal i un ram d’espígol sota el braç. Abans-d’ahir, quan semblava que el món s’acabava i quan tothom que em trobava pel carrer pronunciava jeremiades contra el discurs agressiu del rei el vespre abans, em vaig personar davant l’aparador de la ferreteria. Ja ho sabia: ganivets per tallar per la base els bolets que siguin trobats al bosc. En segon terme, pots de vidre amb tapa hermètica: temps de conserves. Em vaig trobar el periodista Manuel Roca. Després d’haver fet més de tres mil entrevistes durant trenta anys a la televisió local deixa el programa. Tres mil entrevistes, entre gent de casa i de fora: polítics de tots els partits, catalans i espanyols. Me’n va explicar anècdotes. Vaig arribar a casa com si m’hagués dutxat. Vaig engegar l’ordinador, i el món em va tornar a caure a sobre.

A les nou, discurs del president. Crida a l’ordre: “Majestat, així no.” Les majestats no estan acostumades que se les repliqui. Puigdemont parla com a president de tots els catalans. El rei se’n va oblidar més de la meitat. Millor dit: els va atacar. Puigdemont diu unes paraules en castellà. El rei no en va pronunciar cap en català tot i conèixer-lo, com el president li recorda. El president que vol superar la Constitució recorda a qui diu defensar-la el paper conciliador i arbitral que el text li reclama i que no compleix.

El dia havia estat ric en gent que s’oferia per fer de mitjancer entre les dues parts per evitar el martell contra els santons. Si el rei no ho fa... La profusió va arribar a fer riure, però estic amb ells, com el president, sempre que vagin de bona fe, donin satisfaccions als votants de diumenge i no ens enredin amb unes eleccions que deixarien al marge i il·legalitzats els partits sobiranistes. Què volen: soc una persona d’ordre com una caixa d’eines i necessitada de tranquil·litat i relaxació, també a favor del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia