No tancar els ulls

Veus les imatges i sents les cròniques d'Antoni Bassas sobre la tragèdia d'Haití i sembla que siguis allà, enmig del dolor, la desolació i, cada cop més, la desesperació. Quina manera tan serena d'explicar els fets amb tota la seva cruesa i sense manipulació emocional. El sents i et posaries a moure runa, a repartir aigua..., que és el que fem quan fem una donació. Però, de què serveixen aquestes cròniques? Una crònica no mou runa, ni cura ferides ni saciar la set o la gana dels afectats, ni tan sols els permet dormir sota cobert. I encara menys mitiga el dolor de les víctimes per la pèrdua d'éssers estimats. El periodisme no salva vides, però cròniques com les de Bassas i de molts altres enviats especials són fonamentals perquè la realitat, aquesta vegada tràgica, arribi a tot arreu en bon estat. Una altra cosa és l'espectacle que determinats dits periodistes i els seus mitjans munten a l'entorn d'una tragèdia com la d'Haití, igual com ho fan sobre les misèries quotidianes. Això no és periodisme. El periodisme de veritat, el que fa Bassas amb les seves cròniques des de Port-au-Prince, no manipula emocions per trasbalsar els lectors/oients/espectadors, exposa fets amb precisió i sense efectismes per conscienciar sense trampes sentimentals. És el que es dirigeix a les persones, no a les vísceres. El periodisme ben fet trasllada la realitat, extraordinària o quotidiana, a la consciència de la gent perquè la injustícia, la indignitat, els desequilibris quedin en evidència. És el bon periodisme, el que es fa anant als llocs i explicant les coses, sense haver de passar pel filtre dels gabinets de comunicació ni ensenyar les imatges més morboses. El que obre els ulls de la gent, o si més no fa que no els tanquem. Encara que pugui semblar una frivolitat, aquest periodisme és tan necessari com ho són els recursos humans i materials que faran falta per reconstruir el país. Les vides i les esperances, és cert, les reconstruiran les persones que hi destinen les organitzacions no governamentals i els estats i les nacions, els voluntaris. Però el bon periodisme manté la salut de les consciències, i això també cura i construeix.