Història

Sabem d’on venim i sabem on anem: estem escrivint la història. El referèndum, fins amb les seves imperfeccions, assenyala un abans i un després i l’alta administració espanyola sap que ha perdut Catalunya. Avancem en el disseny d’un nou país, sense voler renunciar als lligams amb els amics peninsulars, amb els quals volem mantenir una bona relació de parentiu i amistat.

Hem fet història i els esdeveniments ens donen la raó. Quan hi ha empreses que abandonen el país, convidades per l’aparell estatal, i els cossos uniformats, i armats, desembarquen al territori, es materialitza la política autoritària i repressiva de qui no té altra raó que la força. Hem guanyat el relat i fem camí de futur.

És hora de parlar. És el moment del diàleg. És la necessitat de posar totes les raons sobre la taula. Talment, el govern de la Generalitat parteix de la legitimitat de dones i homes que volen teixir un demà millor i que tenen l’argumentació forjada en la llibertat i la justícia. Enfront, només hi ha les cadenes d’unes lleis defensades pels que ni les votaren i mal explicades per un borbó en hores baixes. Renunciar a parlar és acceptar que han perdut la partida.

Som una societat plural motivada per interessos diferents i tots, segurament, legítims. Però la violència, la brutalitat, atiar els baixos instints, només serveix per desemmascarar els enemics del debat democràtic. Anem separant el blat de les males herbes, els que volen dialogar dels que intenten imposar, els que miren endavant dels que només volen tornar enrere. La història és nostra i tenim la immensa sort de fer-la des de la revolta dels somriures.