Reacció

Acció - reacció. Han sortit de sota les pedres. Aquest nacionalisme espanyol que diu que no existeix, de tan segur de tenir el coixí i l’Estat que petrifica el dret. Han sortit no només per animar la selecció de futbol, sinó a estomacar. A punxar rodes, a amenaçar, a bramar. Molts ciutadans, d’aquests que sembla que són els bons catalans, i que amb les òrbites fora dels ulls omplen les places d’arreu d’Espanya, arengats per la Falange com a Saragossa, o per les velles guàrdies populars o socialistes. Encara recordo Alfonso Guerra en un míting en una plaça de toros, ja fa una pila d’anys quan seguia la informació política a Madrid, passejant-se amb un micròfon de diadema per l’escenari com Jesús caminant damunt les aigües. Enlluernant les masses amb aquell avenç tecnològic difícil d’entendre a primer cop de vista. El recordo en un altre míting a Saragossa deixant anar: “Aquí huele a gas, aquí huele a nazi”, perquè el dia abans hi havia fet un acte electoral Aznar. Ara estan a la mateixa banda de l’espectre de la pressió d’aquestes hores. Surten tots a carrera feta: convençuts que ells no són supremacistes, ni nacionalistes, ni provincians. Ells són els de la grande y libre. I els de l’urna abonyegada. Els de la brutalitat policial sobre un 0,000042%. Hi ha bufetades, contra els somriures. Hi ha medalles per als piolins, mentre que com a càstig els les retiren als Mossos. Hi ha trencadissa d’aules, que deu estar copiat d’algun model persuasiu teutó dels anys trenta. Posats a agafar l’exemple, ja no sabrem ni què van fer. La seducció continua, ja ho veuen. Els governants espanyols deuen tenir un manual d’instruccions històric per resoldre el problema català. Només cal que desempolsin els apunts de Carles III. Contingents policials i militars n’han anat venint de manera cíclica a Catalunya. D’immigrants embutxacats també n’han desfilat. I aquest tarannà dialogant no ens sorprèn. Ja poden fer cua ja, del papa a la guàrdia suïssa, d’Iglesias a l’Església, del Síndic al Col·legi d’Advocats, de Colau a Conesa, de CCOO a Obama. Mediació? Negociació? Ni aigua. És la reacció pura.