opinió

Els patriotes Ballesteros i Pujol

Entre el tarragonisme i la «imposició del català»

Quin parell de catalans de fermes conviccions que són, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol. Dos autèntics pura sang. El primer, enfundant-se la samarreta del tarragonisme més provincià i populista. I el segon, amb la seva arenga contra la llei del cinema de Catalunya, amb arguments construïts a imatge i semblança d'aquells tan suats amb què acostuma a delectar-nos l'espanyolisme més tronat. Si malgrat ser a l'oposició i permetre's ara fins i tot el luxe d'investir-se d'una aura de dignitat nacional –com irreductibles catalans al servei de la pàtria– poden compaginar-ho amb el fet d'arremetre contra la llei del cinema perquè «imposa el català», em pregunto què poden arribar a fer si, tal com ja celebren, tornen al govern de la Generalitat. El pitjor de tot és que el de Pujol no ha estat un lapsus. Ni de casualitat, la seqüència evidencia que respon a una posició política de la federació sempre presta a administrar amb devoció les complicitats amb determinats lobbies econòmics. Ja en els prolegòmens de la llei, Felip Puig –passa per ser de l'ala més sobiranista– deia allò que la llei del cinema «ara no toca» perquè la prioritat «és la crisi». Una teoria a la qual es va abonar l'inefable Duran i Lleida, només faltaria! Oriol Pujol té, però, tantes ganes de passejar-se amb la vara de comandament pel Palau de la Generalitat, que no ha dubtat a fer de mamporrero si ha convingut. I és que és un dels que poden explicar com va iniciar l'Abc la mesquina campanya contra la presidència del Parlament amb l'excusa del cotxe oficial. Una actuació que evidencia que no ha heretat l'alt sentit institucional patern. Francament, aquells a qui ens feia gràcia la cançoneta del pacte nacional, estem quedant sense arguments. O pitjor, ja no en tenim.

Tornant al primer edil de Tarragona, val a dir que feia temps que no copsava una actitud tan ridículament provinciana. Passa el tema de la capitalitat, tot i que, si fóssim seriosos, convindríem que ara no és el moment d'atiar enfrontaments territorials. Però la qüestió del nom esgrimida, que si Camp de Tarragona o Tarragona, és senzillament patètica. Quan estem en ple debat per suprimir les diputacions i superar la divisió provincial, n'hi ha que es fan forts posant pals a les rodes. Perquè, en el fons, aquesta és la qüestió, pretextos com cortines de fum, per eludir el fons de la qüestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.