Les músiques religioses: una bona aposta cultural

El dia 5 de gener passat en aquest mateix diari, vaig rebre un suggeriment d'una de les persones que més treballen i s'estimen la música a Girona, Josep Pujol i Coll. Llavors va escriure que era un bon moment per no fer l'onzè Festival de Músiques Religioses i del Món.

Avui escric per agrair-li el suggeriment. Però també per afegir-hi que creiem que no li hem de fer cas, perquè –tal com ell mateix admetia en la carta– el concepte continua sent ben interessant: «Un festival d'espiritualitat multicultural en una ciutat on la religió ha deixat una petja notable.» Els directors i jo mateix no compartim ni que no s'hagi consolidat un públic estable, ni que el festival no hagi contribuït a estabilitzar un teixit de producció artística pròpia, ni la comparació amb Temporada Alta o Temps de Flors. I en donaré algunes bones raons.

El Festival de Músiques Religioses del Món de Girona ha aconseguit passar al davant d'altres grans festivals de les comarques gironines en venda d'entrades i, per tant, els resultats de taquilla són ben satisfactoris. En la darrera edició, a més, vam aconseguir que una producció pròpia fos comprada pel Mercat de Música Viva de Vic per a la seva sessió inaugural. I, tot això, ho hem fet amb un pressupost molt inferior al dels grans festivals musicals de les comarques gironines. El nostre festival forma part del patrimoni cultural de la ciutat i el reforça. En un entorn adequat per a la reflexió i l'espiritualitat, la ciutat de Girona compta amb una bona programació, culturalment diversa i potent, durant un període concret de l'any. Juntament amb el festival Schubertíada de Vilabertran, per a mi, són les dues apostes musicals amb una línia estratègica més clara i perfilada. D'altra banda, la comparació directa és poc pertinent, perquè són models diferents, tant per la dotació pressupostària i durada de Temporada Alta com per l'experiència i les cinquanta edicions de Temps de Flors.

Finalment, vull deixar clar que l'Ajuntament no s'allibera de mitja gestió de l'Auditori. Ni de bon tros! El que estem fent és una proposta valenta a partir de múltiples col·laboracions publico-privades, per millorar la nostra programació cultural i musical. Cal recordar que hem aconseguit que l'Auditori de Girona sigui el segon més important de Catalunya. Per la qual cosa té exigències i rigors, que en un temps difícil de crisi requereixen bones dosis d'imaginació, d'innovació i de creativitat per mantenir un projecte de primeríssim nivell. Per acabar, m'agradaria animar tothom a continuar aquest bon exercici d'intercanvi d'opinions sobre la política musical a la ciutat de Girona.