El més bonic del mar

“Venim de lluny, venim d’un viatge molt llarg a través de la història, en la qual ens han passat moltes coses, però no estem cansats i, avui, amb tota la serenor d’aquest moment, del marc, del càrrec, també estem esperançats, avui més que mai. (...) A partir d’ara posarem les institucions a treballar en aquesta direcció. I per atendre, fonamentalment, i que ningú no ho posi en dubte, i que els que hagin de governar no ho perdin mai de vista, les esperances de la gent. I les esperances de la gent són: millors condicions de vida i de treball, els drets bàsics garantits, la qualitat dels seus serveis públics, d’educació, salut, serveis socials; la qualitat del seu medi ambient, el seu compromís amb la solidaritat internacional. Tot això, en què estic convençut que tots vostès, tots vostès, estan d’acord, tot això no serà possible si no tenim les eines que ens ho permetin fer. (...) Perquè amb el que ens han deixat no ho podem fer, estem ofegats i humiliats financerament, estem desatesos per les inversions de l’Estat, estem menystinguts en la nostra identitat i les nostres llengües. Per tant, ens cal l’eina que permeti al govern garantir tot això.

(...) Presideixo una institució que va rebre un encàrrec parlamentari el passat diumenge 10 de gener i, per tant, em comprometo a treballar per explicar i implicar, per preparar i garantir, per estabilitzar i asserenar.

(...) Em disposo a servir des d’ara aquests grans propòsits, i ho faré amb treball i amb diàleg, perquè no hi ha res que em motivi tant com poder respondre a les expectatives de la gent.”

Aquests són fragments fonamentals del discurs de presa de possessió de Carles Puigdemont com a 130è president de la Generalitat, d’ara fa un any i mig llarg. Des de llavors, Catalunya ha passat per moments d’extrema dificultat, per efecte de crisis internes i, sobretot, de la pressió externa del govern espanyol, amb el punt culminant de la violència exercida en el referèndum de l’1 d’octubre. La majoria social partidària de la independència, però, ha continuat avançant moguda per les seves esperances. I Puigdemont i el seu govern han estat a l’altura de les circumstàncies i han complert els compromisos, fidels a aquestes esperances. Junts hem superat totes les dificultats possibles, inadmissibles en un estat de dret de la Unió Europea. La fàbrica de por del govern Rajoy i els seus còmplices no ens han de fer perdre de vista on érem i on som. En aquell discurs d’investidura, Puigdemont també va citar uns versos del poeta turc Nâzim Hikmet: “El més bonic del mar és allò que no hem navegat.” És aquí on som ara, en un moment molt compromès, però albirant el més bonic del mar.