Un institut particular

Uns treballs de pintura al claustre –d’estil bordai, segons J. Pla– de l’antic convent que hostatja l’Institut Ramon Muntaner de Figueres van descobrir a les voltes unes pintures i dissenys murals fora de l’ordinari, fets al tremp. Segons els papers del centre, poc després de la fundació (1839) van iniciar-se aquestes representacions dedicades a ser observades i a ser llegides pels estudiants que, a l’hora d’esbarjo o entre hores, passejaven pel deambulatori; avui són les úniques de la nació. Mapes, figures geomètriques, sistemes planetaris, elements de botànica i zoologia, quadres sinòptics, mapamundis, llistes de reis i d’elements químics... per fomentar indolentment l’aprenentatge. Semblants a la policromia romànica dels tetramorfs i dels Crists majestat, són un insòlit fresc de la cultura i la pedagogia vuitcentista il·lustrada, importades dels deixebles de Diderot del nord proper. De moment romanen als llimbs de l’in restauro per, un dia (?), abastar el cel de l’esplendidesa.

Altrament fa pocs dies el Muntaner figuerenc ha iniciat la “galeria” de professors il·lustres que han exercit a la casa. Ja comptava amb els espais Anglada i Dalí, i ara presenta González de Soto, fundador de capacitat renaixentista; Joan M. Bofill, científic i diputat prefederalista; el Dr. Compte, historiador i geògraf; Joan Guillamet, assagista; Magda Folch, pintora de Reus; Dolors Condom, llatinista; Juan Núñez, mestre de Dalí; i els populars professors Cuadras, Álvarez i Pleyán. Se n’hi afegiran més, com ara Gabriel Alomar, Alexandre Deulofeu, Joan Reglà, Ramon Reig, Lluís Solé Sabarís, Santiago Sobrequés, Joan Subias Galter, Jaume Vicens Vives, Joaquim Xirau...

Els 178 anys d’història del Muntaner han permès al centre episodis de particular protagonisme. El primer, ser el centre públic precursor de l’ensenyament mitjà a l’Espanya. Avant la lettre dels de l’Estat (1845), l’Ajuntament el va fundar sis anys abans. Quan el de Girona va existir i fins fa poc, van repartir-se l’alumnat de la província. Ha estat la primera institució cultural de Figueres: aixoplugava el Museu de l’Empordà i cinc Escoles: de Dibuix i Pintura –la de Dalí–, d’Agricultura, de Francès, de Tenidoria de Llibres i Comptabilitat, d’Agrimensura i Mesura de Terres, i d’Arts i Oficis. Però, benvolgut lector, com que el paper és curt i la història llarga, si vol trobar un tresor d’informació i una mina de passatemps referits al Muntaner, pot llegir la Crònica interna del primer institut de l’Estat (Figueres, 2015).