Empatia

“El secret de l’èxit rau en l’habilitat de veure el punt de vista de l’altre com si fos propi.” És una frase de Henry Ford que apareix en el llibre de Coia Valls que llegeixo aquests dies. És petit per fora però gran per dins. Publicat a Comanegra, es titula Si tu m’escoltes. I el subtítol encara és més eloqüent: Quan posar-se al lloc de l’altre és la solució. Una novel·la curta que ens parla de l’art de saber escoltar, de l’empatia, una habilitat que no tothom té per posar-se en la pell de l’altre. Voldria abocar en aquest espai un seguit d’idees i pensaments que la Coia planteja en el llibre i que són eines que ens caldrien tenir a mà. Mai és tard. Escoltar no és preparar-te per respondre ni replicar. Tampoc no és donar consells o explicar la teva pròpia història. Escoltar atentament et permet una connexió veritable amb els altres i construir relacions sòlides en tots els àmbits. Perquè escoltar vol dir molt més que sentir. És posar atenció en el que estem sentint. Però sobretot significa voler comprendre l’altre. Els que saben escoltar no jutgen, ni critiquen ni fan valoracions. No es distreuen quan els altres parlen. Donen a entendre a l’interlocutor que l’escolten. Ho fan amb la paraula, amb el gest, el to de veu. No rebutgen els sentiments de l’altre. Fan saber a l’altre que es poden posar en el seu lloc i comprendre’n els sentiments. No cal dir res. Ser-hi, en silenci, per crear un clima que ja és guaridor per si mateix i propicia parlar de manera lliure. L’empatia acosta les persones i les predisposa a anar més enllà per poder-se conèixer millor i facilita establir relacions de confiança. Així s’aconsegueix establir més comprensió de sentiments i pensaments en les discussions i facilitar que siguin considerades com a oportunitats per aprendre alguna cosa nova dels altres. La Coia evoca una imatge preciosa que per a mi és un bon resum: “La sargantana veu el món des de terra, l’àguila des del cel. Qui tindrà més raó en descriure’l?” Qui tingui més força o més empatia?