No ens aturaran

Tot el món ha pogut veure les brutals i sagnants imatges de la repressió deliberada de les militaritzades forces de l’ordre, que l’autoritari govern espanyol va enviar-nos per reprimir la indefensa ciutadania catalana que volíem exercir un dret tan fonamental com el de decidir el futur de Catalunya. A l’Espanya d’avui, però, segueixen governant les mateixes elits oligàrquiques dels anys de la dictadura, que a la mort de Franco van vendre’ns l’estafa de la Transició: “El règim del 1978” amb el Borbó com a cap d’estat. Els franquistes, ben aviat s’hi apuntaren sota les sigles d’AP primer, i PP després, conseqüentment la seva democràcia és mimètica a la del dictador. El govern del PP (amb el suport de PSOE i Cs) és una marioneta de les elits de l’Espanya antidemocràtica actual (com la Turquia d’Erdogan o la Sèrbia dels temps de Milosevic), que hauria de ser expulsada de la Unió Europea, per l’inadmissible vulneració que ha fet dels drets més bàsics dels tractats de Lisboa del 2007. Donada, però, la passivitat dels dirigents europeus, que malauradament esquiven els problemes dels ciutadans, no podem esperar res més que el seu definitiu descrèdit davant del món, ja que només vetllen pels interessos dels estats membres i s’obliden dels de la seva ciutadania.

El govern català, amb la força que li dona la decidida voluntat dels ciutadans, no va desistir de fer el referèndum. No fou pactat, però el vàrem fer malgrat la repressió i les catalanofòbiques amenaces de l’establishment espanyol, tot i que Rajoy i tots els seus altaveus de la caverna mediàtica negaven que el poguéssim fer. Potser es creien que amb l’enviament dels 10.000 sicaris de la brigada Piolín no aniríem a votar. Una vegada més s’han equivocat, volent fer creure que tot és obra d’en Puigdemont, en Jonqueres i la Forcadell, subestimant intencionadament la ciutadania i la força d’un poble fastiguejat pels menyspreus, l’odi, l’espoli sistemàtic i la persecució a la nostra llengua i cultura. Un poble que cívicament i pacífica ha votat malgrat la brutal càrrega policial d’uns esbirros que desobeïren les ordres del TSJC, per obeir directament el controvertit militar Pérez de los Cobos, executor de les ordres de Rajoy i del ministre Zoido Álvarez.

Quan la voluntat popular és tan manifestament majoritària, com ha pogut veure tot el món, tant el diumenge dia 1-O com –molt especialment– el dimarts següent, en les manifestacions multitudinàries fetes arreu del país, per protestar contra la barbàrie repressiva i sagnant del diumenge (amb més de 800 ferits i amb uns quants d’hospitalitzats de gravetat), res ni ningú pot ni podrà aturar ni impedir l’assoliment del nostre desitjat objectiu: la llibertat i la constitució de la república de Catalunya, malgrat que per assolir-ho potser hàgim de seguir durant un temps manifestar-nos com un poble compacte i unit, tot cantant, tantes vegades com facin falta, Els Segadors i L’estaca.