Migranya especial

Estic preocupat pels símptomes que detecto en determinats personatges de més enllà de l’Ebre i que em fan pensar si una alteració que se’m produeix a mi de tant en tant, la gent d’aquell sector la té ja de forma arrelada, de tal manera que ha esdevingut una mena de malaltia crònica. Jo els voldria ajudar, la veritat. Per això els explicaré, breument, la meva simptomatologia. A vegades, quan he dormit poc o malament, noto una sensació rara en el sentit de la vista, de forma que no acabo de veure bé les coses i, quan ja se’m declara obertament, em redueix el camp visual de manera que només capto una part de les imatges. Dit més fàcilment: de tot, en veig només mitja figura. En canvi, se’m dibuixa al davant una mena de taca lluminosa amb l’aspecte dels focs d’artifici però en petit, que va agafant amplada i que abasta una mena de núvol el perímetre del qual ve format per una colla de petites ratlles de colors daurats. Em sembla que els metges, d’aquesta fase, en diuen l’aura. Al principi, quan no sabia què era i no m’ho tractava, la cosa es complicava, se m’enrampava la cara, el braç, etc., i acabava amb mal de cap. Un bon metge de capçalera que va exercir molts anys a Lloret –el Dr. Benito– em va fer un diagnòstic perfecte i em va receptar el medicament idoni, l’eficàcia del qual avui, és clar, ve superada per altres fàrmacs. Així que noto el primer símptoma, prenc la pastilla de Cafergot –remei antic– o de Zomig –remei modern–, i de seguida remet l’afectació. Per això ho volia divulgar, perquè aquests dies he vist i escoltat el Sr. Rajoy, la Lidia Falcón i la Soraya Sáenz de Santamaría, per exemple, i he observat que tots diuen que el problema català és una cosa creada per Puigdemont, Junqueras i uns pocs altres, que han aconseguit arrossegar uns quants eixelebrats més i prou. És clar, jo quan veig les manifestacions de Catalunya, especialment la de l’11 de setembre, observo que hi ha unes persones al davant, però que els segueix una enorme quantitat de gent al darrere, que no s’acaba mai. I em pregunto: no deu ser que, sense saber-ho, el Rajoy, la portaveu del govern, la comunista Falcón, i els que siguin, estan afectats del mateix tipus de migranya que tinc jo o potser fins i tot d’una altra molt més severa, i no tenen possibilitat de veure les imatges senceres com l’altra gent? Em sabria greu que els passés aquesta anomalia i que fossin injustament titllats d’imbècils o de malintencionats. Si no veuen bé les imatges, prenguin un Cafergot o un Zomig i fora problemes. Paraula.