A la tres
‘Keep calm’
No es posin nerviosos. El discurs d’ahir del president Puigdemont no anava dirigit a vostè. Ni a mi. Anava dirigit a tot el món. A les desenes de cadenes de televisió de tot el món que el donaven en directe. I que van veure un president que va parlar de diàleg, de desescalar, de rebaixar la tensió i de mà estesa. Puigdemont, en una jugada intel·ligent (tot i que probablement mal entesa inicialment), va mig declarar la independència i la va suspendre al cap de deu segons. A vostè li van semblar pocs, però a Madrid, creguin-me, els van semblar una eternitat. La majoria de mitjans internacionals, però, van entendre el que havien d’entendre: el president Puigdemont no es desviarà “ni un mil·límetre” del full de ruta però proposa un temps mort, una aturada tècnica, fent cas a les crides internacionals al diàleg. I això va agradar. També a alguns d’aquí. A Madrid, en canvi (només havien de veure la cara que anit hi posava Soraya Sáenz de Santamaría), van quedar descol·locats. Ja té nassos, diria jo, que els més desil·lusionats perquè ahir a Catalunya no féssim una DUI fossin el govern de Madrid. Però no pateixin. Probablement avui l’executiu de Rajoy tornarà a demostrar al món quina és la seva voluntat de diàleg i tornarà a posar sobre la taula l’article 155. A mi em fa l’efecte que ahir, amb aquesta pausa, vàrem guanyar crèdit internacional; mentre que avui Madrid en pot tornar a perdre (a perdre’n encara més, vull dir). Jo ja els ho dic ben clar: a diferència de la CUP, a mi ara no em ve de tres setmanes, ni de quatre, ni de sis. Se’m fa llarg, sí. Però ja sabíem que no seria bufar i fer ampolles. I el que nosaltres havíem de fer ja ho hem fet: hem votat i ens hem comptat. Més de dos milions de catalans van dir que sí i Puigdemont ha assumit “el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”, per dir-ho en paraules textuals seves d’ahir a la tarda. Si alguna cosa ha demostrat Puigdemont, i en més d’una ocasió, és que no li tremolen les cames. Per això, si ara demana temps mort, li hauríem de fer confiança. Keep calm.