A la tres
Rajoy té la recepta
Mariano Rajoy es veu que té la recepta per resoldre el problema entre Catalunya i Espanya. Dimarts, el president Puigdemont va suspendre la declaració d’independència i va proposar fer un temps mort –“unes setmanes”, va dir– per buscar una solució negociada. “Hi ha una necessitat imperiosa de desescalar la tensió”, va dir. I per això va proposar fer un parèntesi. Res de res. Ni temps morts ni res. A Mariano Rajoy no li fa falta cap temps mort ni desescalar res: ni diàleg, ni mediacions ni res de res. Qui s’han cregut que són, tots aquests premis Nobel de la pau que proposen una negociació? Qui s’ha cregut que és Ban Ki-moon? I qui és el govern suís per proposar-se com a mediador? Què s’han cregut? A Mariano Rajoy no li cal res d’això. Perquè ell té la recepta màgica: aplicar l’article 155. Sentint-lo ahir a la tarda (com es poden dir tantes mentides juntes?) semblaria que l’article 155 és una mena de recepta màgica. En to burlesc, condescendent, Rajoy va tenir el cinisme de tornar a qualificar els cops de porra de l’1-O de “resposta proporcionada” i va arribar a dir que a les meses electorals “les urnes hi van arribar plenes”. Se’n va riure, vaja, dels 2,2 milions de catalans (d’espanyols, de fet) que hi van participar, i va arribar a dir que l’origen de tot plegat es remunta al 2012, quan en plena crisi econòmica els catalans no paraven de demanar. No ve pas del 2010, Mariano? De quan aquell TC amb militants del PP i col·laboradors de la FAES es va carregar un Estatut que havien validat el Parlament, el Congrés, el Senat i un referèndum? L’origen, Mariano, no era pas aquella recollida de firmes en contra l’Estatut que vàreu fer els del PP? Rajoy va fer ahir la seva predicció: “Espanya no es trencarà” i “la independència és un conte de fades”. I després de menystenir les ofertes de mediadors (“gràcies, però no ens fan falta”, els va dir en un to displicent) es va quedar tan tranquil. Puigdemont, en una jugada arriscada, dimarts va obrir el diàleg. Rajoy, ahir, el va tancar. Té el 155, l’article que li permetrà controlar les finances de la Generalitat, donar ordres, destituir càrrecs i, si cal, dissoldre el Parlament. Ja es veu, Mariano, que això ho resoldrà tot. Il·lús.