Tornar a les institucions

La política s’ha traslladat al carrer i és al carrer on es quedarà mentre no hi hagi un lideratge polític amb capacitat per aglutinar les diferents sensibilitats del catalanisme polític, que com es demostra cada cop que hi ha eleccions no és monolític. La tasca més complicada serà retornar a les institucions les tasques que li corresponen.

Al carrer Es vehiculen tota mena d’il·lusions i aspiracions de les societats complexes. Als carrers es poden crear atmosferes i sentiments col·lectius legítims i populars no sempre homogenis. Però el carrer no pot substituir la política que actua a través dels mecanismes de les institucions. Els que pensem que la democràcia representativa, amb tots els seus defectes i limitacions, és la més eficaç que es coneix, no estem d’acord que les decisions més importants d’un país es prenguin fora de l’àmbit dels parlaments, que són sempre l’espai on es debaten els interessos contraposats dels ciutadans.

A Holanda s’acaba d’acordar la formació de govern, vuit mesos després de les eleccions generals. Ha calgut tot aquest temps per arribar a un acord de mínims per tal de poder governar amb quatre partits que són molt diferents però que formaran una minsa majoria al parlament holandès. Els liberals de Mark Rutte tornaran a governar sabent que hauran de fer equilibris constants per tal de mantenir la coalició de quatre partits molt diferents. El Parlament serà el lloc de fer política.

El cas de Donald Trump als Estats Units i de Theresa May a la Gran Bretanya són igualment representatius de la força de les institucions a l’hora de prendre les grans decisions d’una legislatura. Trump no ha aconseguit encara que el Congrés aprovi totalment els molts decrets presidencials que va signar amb tanta ostentació en les primeres setmanes del seu mandat. El problema no han estat només els mitjans que li han fet la guitza tant com han pogut, sinó alguns congressistes republicans que han pensat més en els seus electors que en les indicacions que venien de la Casa Blanca.

Theresa May va sortir amb un fals entusiasme a fer-se càrrec del Brexit un cop David Cameron va abandonar el càrrec de primer ministre. Davant la complexitat d’una sortida de la Unió Europea i veient que els avantatges del Brexit cada cop són més incerts, els interessos han aterrat sobre la política britànica, que ara s’adona que potser caldria revisar les conseqüències del referèndum del 23 de juny del 2016. Encara s’ha de veure, doncs, si Teresa May superarà la crisi de les negociacions amb Brussel·les i si els britànics no es replantejaran fer un pas enrere respecte a la sortida d’Europa. El líder laborista, Jeremy Corbyn, ha dit que si es tornés a fer un referèndum es definiria clarament a favor de la permanència a la Unió.

Tots aquests debats passen per les discussions parlamentàries, que recullen els interessos dels electors. El referèndum del Brexit no va anar acompanyat de grans concentracions als carrers, sinó de debats, discussions i xifres sobre el futur de la Gran Bretanya a dintre o a fora d’Europa. Es va fer molta propaganda, es digueren moltes mentides, es va debatre públicament a favor i en contra. A les grans ciutats i en els àmbits més cultes va guanyar romandre a la UE, però les classes més desafavorides i el món rural inclinaren la balança per sortir d’Europa.

Aquests tres casos de democràcies sòlides mostren com les institucions són les que condueixen la política de països amb fortes controvèrsies internes. Malgrat les dificultats, se’n surten mitjançant les negociacions, els acords petits o grans, el diàleg constant entre les distintes forces que representen els interessos dels ciutadans.

Penso que a Catalunya seria bo tornar a donar la importància principal al paper del Parlament en el funcionament de la vida pública. Les lleis aprovades el 6 i el 7 de setembre, la del Referèndum i la de Transitorietat, van passar sense complir els requisits establerts pel reglament del Parlament. Naixien coixes de legitimitat.

Artur Mas deia el divendres que ni la CUP ni l’ANC presideixen el govern de Catalunya. L’expresident sap per experiència la força que poden arribar a tenir moviments de la societat civil que no tenen representativitat política però que sí que exerceixen una gran influència. Mas digué també que si un estat es declara independent però no és reconegut com a tal internacionalment, és una independència estètica.

El primer pas per sortir de l’embolic en què ens trobem és que cal tornar a les institucions, principalment al Parlament, per tal que les decisions que acabin adoptant-se siguin fruit del debat plural i obert.