Fundació Princesa de Girona

Julián de Chía, il·lustre historiador i secretari que fou de l’Ajuntament de Girona, va escriure l’any 1881 un documentat estudi, El ducado y el Principado de Gerona, on es ressegueix fil per randa la història d’aquest títol i la seva evolució, al llarg de 138 pàgines. La seva conclusió és aquesta: “Que la creació del Principat de Girona, com a dignitat feudal, exclusivament instituïda per distingir i condecorar el primogènit Ferran d’Antequera, no atribueix cap gènere de glòria a la nostra ciutat; i prova que aquesta ho va comprendre en aquella època és la ferrenya resistència que es va oposar a l’establiment d’aquella institució, coneixent que amb ella es perdia la seva secular autonomia, i els gironins passarien de l’esfera honorable de ciutadans lliures, a la humil condició de servents o vassalls d’un senyor jurisdiccional.” “Que en puritat de dret, no hi ha haver més que un Príncep de Girona que fou l’infant Alfons, només des del dia 1 de febrer al 2 d’abril de 1416, data en què va quedar legalment extingida aquella dignitat.” “Que Ferran el Catòlic va fer reviure aquell títol a favor dels fills que va tenir amb Isabel, reina de Castella, però només com a dignitat honorífica”.

L’any 2009 diverses institucions gironines varen atendre el desig de la Casa Reial d’intentar apropar la “provincia de Gerona” a la Corona, car es considerava el poble ben poc afecte als fastos majestàtics. Es va inventar la Fundació Princesa de Girona –Arcadi Calzada pel mig– a la qual respongueren generosament diverses entitats i empreses catalanes, amb donatius importants.

Des de llavors fins al juny de l’any en curs, Ses Majestats els Reis han vingut cada any a l’Auditori, on han distribuït premis a iniciatives juvenils, i s’han pronunciat discursos. Llevat d’aquest acte formal, la fundació no té arrelament a la demarcació. El president actual és el senyor Francisco Belli, personatge important, però absolutament desconegut per a la gent d’aquí. De fet, darrerament s’ha procurat nomenar un president que hi doni rellevància, però sense vinculació amb Girona. No es vol caure en el “provincialisme”.

Després del discurs del rei –del qual conservarem sempre un trist record– i les dimissions de patrons gironins, ens preguntem si té algun sentit continuar amb aquest premi. ¿Vindran Ses Majestats l’estiu vinent a l’Auditori a presidir-lo? S’hauria d’evitar situacions incòmodes per a les dues parts. És hora de replantejar el futur sobre unes bases diferents. No negligim que en aquests anys ha servit per premiar iniciatives juvenils, esforços, emprenedoria... En allò que ha estat positiu, caldria mantenir la convocatòria, però evidentment sota uns nous paràmetres, i una nova denominació.