Adob a l’arbitrari

Un exemple pràctic de com afecta la congelació dels comptes de la Generalitat. Un amic professor d’universitat m’explica que l’altre dia havien de llogar un autocar per fer una sortida amb els alumnes. Com que no van poder-ho fer com d’habitud, ho van salvar fent pagar a cada alumne 20 euros. L’exemple és poc greu, encara, però tenint en compte que el govern espanyol ja ha dit que, passi el que passi, no pensa aixecar la intervenció, pinten bastos. No sé si el govern català seguirà xiulant i fent com si això no estigués passant. No eren uns comptes intervinguts per evitar que es fes un referèndum? El dia abans de l’1-O no havien dit que el referèndum ja estava “desarticulat”? Si ho estava, per què van dedicar-se a estomacar amb total impunitat i per què l’estat policial segueix implantat a Catalunya? Totes les respostes condueixen allà mateix: Rajoy estendrà la repressió fins on li plagui, convertint el terreny de la legalitat que tant diu defensar en camp abonat a l’arbitrarietat (i, com de costum, apuntant a l’escola). Això té un altre efecte encara més perniciós: el de donar ales a una ultradreta que sap que té qui l’aixopluga. No és només que al règim assentat sobre les mentides del 78 se li hagin vist les vergonyes (aquests dies diria que ningú se salva de quedar al descobert) sinó que han convertit aquestes vergonyes en la seva força. Una força que utilitzaran fins a l’escarment màxim. Qui li faci el joc, que sàpiga a què juga.