A la tres
El paperàs del virrei
“Rajoy busca a qui encomanar l’aplicació del 155 mentre atia el front empresarial amb l’ajut del Bernabéu
Només Podem demana a l’Estat explicacions al fiscal general per l’empresonament preventiu dels Jordis. El PSOE segueix acomplexat per l’espanyolitat del PP i de Ciutadans, i no s’atreveix a qüestionar cap de les actuacions contra Catalunya, per repressives que siguin. Rajoy feia ahir l’última oferta per no aplicar el 155 i la supressió de l’autonomia i al cap d’uns minuts Sánchez ja avançava que hi estava totalment d’acord. Rivera s’afanyava a fer el mateix abans fins i tot de reunir-se amb Rajoy.
L’Espanya progressista, la pactista del 1978 està gairebé desapareguda, i ja ni combat el relat a favor de la recentralització i de la repressió. El PSOE mateix admet, implícitament, que el pacte polític dels anys setanta està esgotat, en convocar una comissió per a la reforma de la Constitució com a via d’escapament de la crisi territorial. Però ningú li compra la idea, més enllà de PP i Cs, i per retallar encara més l’estat de les autonomies.
Rajoy sap també que a qui encomani liderar la supressió de l’autonomia quedarà tan desacreditat que la seva figura política estarà amortitzada. Entre d’altres, perquè ja s’endevina que el virrei, la virreina o el tecnòcrata que apliqui el 155 no en sortirà ben parat i rebrà per totes bandes, inclosa la pròpia. Tots es vanten que cal parar els peus a Catalunya però volen endossar a la Generalitat o a les entitats sobiranistes l’encesa de la metxa.
Soraya, que havia estat l’elegida fa mesos, ara tem ser l’elegida. Ahir es contradeia acusant l’independentisme de castigar l’economia i forçar la marxa de les empreses, quan a l’Estat li hauria de ser igual que paguin l’impost de societats a Còrdova o a Barcelona. El portaveu encobert de Seat –el president del comitè d’empresa que acostuma a airejar les preocupacions de la direcció– admetia ahir pressió “política o monàrquica” per traslladar la seu social de l’empresa més gran del país. I ja se sap com va anar el cas d’Endesa; abans italiana que catalana, va decidir l’Estat. Ara Florentino ja surt al rescat d’Abertis, perquè sigui abans madrilenya que italiana.
